Context Històric i Literari del Llibre de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés

1. Context històric i cultural de l'obra

L'obra se situa durant la dictadura de Francisco Franco (1937-1975). Una època caracteritzada per la repressió moral, cultural i ideològica. La cultura promulgada pel franquisme està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la unificació lingüística i l'homogeneïtzació cultural. A partir dels anys 60 s'enceta una etapa de desenvolupament econòmic i l'organització clandestina de partits polítics i plataformes culturals.

2. Trajectòria de l'autor i característiques de l'etapa

El Llibre de les meravelles és una crònica personal realitzada en l'ambient de la postguerra. L'obra central va ser escrita entre 1957 i 1958, i les laterals, és a dir, la primera i la tercera part, van ser escrites en 1968. Els 50 i 60 van ser anys decisius per al poeta.

• Anys 50: L'autor té contacte amb altres autors (com Sanchis Guarner i Fuster) que l'encoratgen i l'apadrinen. Escriu llibres que no es publiquen fins als anys 70 i aconsegueix el seu estil propi.
• Anys 60: Estellés només publica un poemari i escriu de manera irregular; després el llenguatge es diversifica en noves formes, estils i influències.

3. Característiques generals del gènere poètic

Estellés s'integra en la Generació dels 50. La majoria foren estudis universitaris, però pel que fa a la llengua eren autodidàctics. Els autors eviten l'expressió solemne i la fredor del garcilacisme i el dramatisme. Proposen una poesia innovadora però amb certs aspectes clàssics i incorporen elements col·loquials al llenguatge literari. Mostren costums de la col·lectivitat (per exemple, la postguerra) i es reflecteix la reivindicació social.

4. Altres autors i autores destacats

Dins del context d'escriptura de l'obra (la postguerra) podem destacar autors com:

• Carles Riba: Caracteritzat per l'explotació del poder suggeridor de la paraula, l'ús de metàfores i símbols, i la temàtica existencialista.
• Josep Palau i Fabre (autor de Poemes de l'alquimista) i Josep Vicenç Foix (autor de On he deixat les claus): Dins de la poesia avantguardista, es caracteritzen per la denúncia social i la creació d'un llenguatge artístic nou.

5. Models i corrents poètics

Dins del context d'escriptura de l'obra trobem tres grans tendències poètiques:

• La tradició simbolista: Caracteritzada per l'hermetisme, la temàtica transcendent i l'ús de la poesia com a mitjà de coneixement.
• La poesia avantguardista: Incorpora la temàtica del compromís i s'afegeix la denúncia social per a crear un llenguatge artístic nou.
• El realisme social: Incorpora temes col·loquials i quotidians, la tendència de la narrativitat, el jo líric identificat amb la societat i la denúncia de les injustícies.

6. Evolució posterior del gènere

La major part dels poemes del Llibre de les meravelles estan escrits a finals de la dècada dels 50 fins al 1969, la qual cosa coincideix amb l'auge del realisme social. La literatura es veia des d'un punt de vista més tolerant i es pot abandonar la clandestinitat. El jo líric està identificat amb la societat i s'utilitza un llenguatge col·loquial. Però, cap al 1968, s'abandonen aquests propòsits i en els últims anys del franquisme es rebutja el realisme. Durant els 70 la poesia esdevé hermètica.

7. Autors posteriors destacats en el gènere

En el període posterior al context d'escriptura de l'obra, destaquen:

• Autors realistes: Pere Quart (Vacances pagades) i Salvador Espriu (La pell de brau), caracteritzats per un llenguatge que conté un jo líric identificat amb la societat, la nació i la classe, i l'ús d'elements col·loquials.
• Generació dels 70: Destaquen autors com Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer i Maria-Mercè Marçal. Proposen un discurs sotmès a la lliure voluntat de l'autor.