Context sociopolític i narrativa catalana de la postguerra fins als anys 70: Enric Valor i Mercè Rodoreda

Context sociopolític des del final de la guerra fins als anys 70

El final de la guerra civil va suposar una etapa marcada per la pèrdua de les llibertats i la prohibició de l'ús públic i oficial de les llengües no castellanes.

Els escriptors exiliats van organitzar una vida cultural en català fora del país. Els escriptors que es van quedar al país van promoure la resistència cultural amb la publicació d'obres clandestines.

La narrativa va ser el gènere més castigat per la postguerra. Els narradors van aportar temes i experiències noves, però amb les mateixes tècniques d'abans de la guerra.

Les principals tendències

• El naturalisme, que evoluciona cap a la narrativa psicològica als anys 60. Els autors més importants són Rodoreda i Villalonga.
• El realisme social o històric, que reflexiona sobre les difícils condicions de la vida de la postguerra.
• La narrativa fantàstica i d'evasió, que es caracteritza per un estil poètic i una temàtica de caire imaginatiu.
• Una tendència experimental que juga amb les estructures narratives, on l'ésser humà és víctima de situacions absurdes.

Enric Valor

És l'autor més important de la narrativa de la postguerra. Ha contribuït a la normalització del valencià amb llibres com La flexió verbal.

L'obra literària de Valor es caracteritza per una gran riquesa lèxica, i narra a la perfecció la vida social del sud de la Comunitat Valenciana i descriu la natura d'una manera realista, sense lirisme.

Prefereix usar la tècnica del narrador omniscient, en tercera persona, i escriu amb gran precisió. També empra recursos del llenguatge oral que provenen de la tradició popular.

Al llarg dels anys 50 publica les Rondalles valencianes, en què recrea el cabal folklòric de la literatura oral, descrivint personatges reals i fantàstics. Les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra es poden veure en les seues novel·les. La seua primera novel·la fou L'ambició d'Aleix.

Mercè Rodoreda

L'anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic es poden observar en l'obra d'aquesta autora. Al segle XX, la novel·la psicològica assoleix el major prestigi, basada en l'anàlisi del sentiment dels protagonistes.

La narració en primera persona trenca la lògica temporal. Aquests procediments són evidents en Aloma.

Tota la seua producció és una reflexió sobre el pas del temps: en Aloma, la pèrdua de l'adolescència; en La plaça del Diamant, el pas de la joventut a la maduresa; i en El mirall trencat, el pas de la bellesa a la mort.

Els protagonistes viuen en conflicte amb el món i experimenten dolor, desengany i infelicitat. La plaça del Diamant es considera una obra mestra de la nostra literatura.

Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de postguerra. La seua obra es fa contemporània a partir de l'exili.