La Crisi del Feudalisme i el Naixement de l'Humanisme

Crisi del feudalisme i de la cultura medieval

Fins al segle XIV la regió i el sistema feudal dominaven tots els aspectes de la societat, i la literatura estava dominada per la mentalitat medieval. Aquesta mentalitat va començar a canviar a partir del segle XIV, quan va començar a gestar-se la societat moderna i les lluites pel poder:

• Monarca vs. Nobles: volien mantenir els seus privilegis.
• Nobles vs. Camperols: volien millorar les seues condicions.

Com a conseqüència d’aquestes lluites, la gent començà a abandonar les collites, i això desencadena en la ruïna dels camps, la fam i les males condicions higièniques, que causaren moltes epidèmies de pesta. Per tant, la població europea es va deteriorar (hi hagueren morts, ferits i malalts per tot arreu).

La irrupció de la burgesia i la nova cultura

Tota aquesta situació va suposar la fugida del camp a les ciutats, i a poc a poc va créixer l’activitat mercantil i l’economia de mercat. Els burgesos començaren a tindre un paper protagonista en la societat i ocuparen llocs de poder en competència amb els nobles i els religiosos.

El protagonisme de la burgesia va servir per dinamitzar la cultura que fins a aquell moment havia estat reclosa. Aquesta nova cultura era laica, buscava l’entreteniment i reflectir la vida de les ciutats. A més, es pensava que la solució als problemes de l’època estava als llibres antics. A partir del segle XV, doncs, la cultura s’enfronta al poder de l’església i l’actitud de la societat canvia. Enfront d’açò, l’església va reaccionar prohibint totes aquelles obres que pogueren inspirar als humanistes, com les de Sant Vicent Ferrer.

L’esperit humanista

Com ja hem vist, al segle XIV la societat ja es plantejava una nova visió del món, una visió antropocèntrica, contrària al teocentrisme medieval. Aquesta visió va nàixer a Florència i a poc a poc es va expandir pel nostre territori, mentre al mateix temps progressava la burgesia.

Què passava als fons eclesiàstics?

A les biblioteques eclesiàstiques es van custodiar tots els llibres anteriors al cristianisme, ocultant tots els seus ensenyaments perquè:

• Es consideraven perillosos i mentiders.
• Perquè contradeien la Bíblia.

Què va ser l’humanisme?

L’humanisme va ser un corrent de pensament que aspirava al progrés de la humanitat a partir dels valors més propis de l’ésser humà: la intel·ligència, la raó i el coneixement.

Com es podia aconseguir aquesta modernització?

Recuperant la ciència dels clàssics (grecs i romans), les aportacions de jueus i musulmans, i les d’autors com Dante Alighieri o Francesco Petrarca.

La literatura humanista i el seu estil

A banda de la modernització, què pretenia la literatura humanista? Aquesta literatura també té una finalitat moralitzadora; és a dir, els textos transmetien una reflexió dels valors ètics i morals de la condició humana.

Igual que defensaven un ideal diferent al medieval, l’estil dels humanistes també es caracteritzava per ser diferent:

• Moralistes medievals: trobaven la veritat en la Bíblia i la literatura patrística, i escrivien d'acord amb això.
• Humanistes: tenien un estil contagiat per la sintaxi llatina, causat per llegir i traduir els clàssics. Era una prosa més complexa, rica, solemne i culta.

Antoni Canals

Antoni Canals va ser un escriptor que, malgrat la condemna a l’humanisme per part de l’església, va intentar compatibilitzar aquest nou moviment amb la religió. La seua ment inquieta, l’amor als llibres i l’elegància del seu estil podem dir que eren humanistes, però en realitat va utilitzar les idees dels clàssics i dels humanistes del moment.