Crònica de Bernat Desclot: Context, Estructura i Estil de la Crònica de Pere el Gran

La Crònica de Jaume I fou redactada al segle XIII, però els manuscrits que ens han arribat són de la primera meitat del segle XIV. El Llibre dels feits és una autobiografia del rei, que comprèn des del seu engendrament l’any 1207, amb alguns antecedents, fins a la mort del monarca, esdevinguda l’any 1276. La Crònica és una mena de confessió espontània del rei: hi conta les coses tal com les veu i hi exposa les seves impressions tal com les sent. El monarca explica, amb to planer, els seus projectes i les obres que ha dut a terme, tot deixant per a la posterioritat el judici de la seva obra.

L’estil de la crònica és viu i fluid, ja que hi predomina un to col·loquial, gairebé de conversa, en què tenen un paper preponderant l’intimisme, la confidència i l’anecdotari. Els desgavells sintàctics que sovint s’hi troben donen vigor i espontaneïtat a l’obra: sembla que l’escrivà reculli mot per mot allò que va dictant-li Jaume I, amb les incorreccions pròpies d’una conversa.

L’obra adquireix un singular realisme en els parlaments, que acostumen a ser reproduïts en estil directe, amb preguntes i respostes, breus i precises. Per donar més versemblança a la crònica, molt sovint els personatges d’altres nacionalitats empren la seva llengua:

• De vegades són mots aïllats al bell mig d’una frase catalana.
• De vegades són frases en francès o en occità.
• També hi són freqüents mots àrabs acompanyats de la seva traducció.

Abunden, al llarg de la crònica, nombrosos aragonesismes (que sovint han estat confosos amb castellanismes).

Estructura de la Crònica

La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:

1. Del capítol 1 al capítol 10

Desclot recorda, en una sèrie cronològica desordenada, grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I: la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya.

2. Del capítol 11 al capítol 73

Es tracta la vida de Jaume I.

3. Del capítol 74 al capítol 168

Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central:

• Els fets que precedeixen l'expedició a Alcoi i Sicília.
• La conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia.
• En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada: és el conegut Desafiament de Bordeus.
• Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília.

L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.

Característiques principals

La característica principal és l'objectivitat i la riquesa d'informació que ofereix. L'estil és molt més acurat que a l'anterior crònica, el Llibre dels feits, i en els primers capítols hi ha prosificacions de cançons de gesta.

Pel que fa a la llengua, la crònica de Bernat Desclot és rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne també els discursos que posa en boca dels personatges principals. Quan Desclot tracta de la història de Pere el Gran, és a dir, dels esdeveniments contemporanis de l'autor, les seves fonts són els documents oficials i la pròpia experiència.