Decadència literària en català: causes, diglòssia i Renaixement (SXVI-SXVIII)

La decadència literària

SXVI: Renaixement
SXVII: Barroc
SXVIII: Neoclassicisme

Menorca: Joan Ramis i Ramis: Lucrècia.

Si bé durant aquest període decau la literatura culta en català i durant el SXVIII l'ús de la llengua catalana és perseguit, el poble només coneix el català, i fa totes les seves manifestacions literàries populars en català. Només la minoria aristocràtica es castellanitza.

Causes de la decadència literària

1. 1. El darrer rei català, Martí l'Humà, mor sense descendència i es decideix que el nou rei serà de la Casa de Trastàmara, fet que provoca la castellanització de l'aristocràcia que viu a l'entorn de la cort. És en aquest moment que comença aquest procés de substitució lingüística, que s'intensifica amb la unió de la Corona d'Aragó amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella.
2. 2. L'Església s'inclina pel castellà a partir del SXVI. Malgrat aquest procés de substitució lingüística, el poble no deixa de viure en català, però la llengua del territori va perdre els seus propis àmbits d'ús.
3. 3. Com que la Conselleria reial desapareix, deixa d'exercir la funció de model lingüístic i comença un procés de dialectalització. Els parlants comencen a tenir la sensació que, quan parlen, estan utilitzant llengües diferents.
4. 4. El punt culminant del procés és al SXVIII, quan Felip V publica els Decrets de Nova Planta, que prohibeixen l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits formals.

Normalització lingüística

Procés mitjançant el qual la llengua del territori comença a recuperar els àmbits d'ús que li són propis, amb el suport del poder polític.

Diglòssia

Procés mitjançant el qual una llengua s'usa en els àmbits formals i l'altra llengua (la del territori) s'usa en l'àmbit col·loquial. Durant aquests segles, a la literatura culta s'usa el castellà i a la popular, el català.

Parlingüisme diglòssic

Autors que utilitzen el castellà per als àmbits cults i el català per fer una literatura popular.

Renaixement (SXIV-SXV)

• Visió més humanitzada a Europa.
• Vitalitat, harmonia dels clàssics, alegria de viure.
• Descobriment d'Amèrica.
• El castellà (cort i aristocràcia) és la llengua de moda, i el català, la llengua oficial.
• Els autors encreuen justificant l'abandonament de la llengua pròpia.
• Estil: senzill, planer, formes mètriques de tradició popular.
• Bilingüisme diglòssic.
• Absència de novel·les en català.
• Assaigs: Cristòfor Despuig fa una defensa de l'ús culte de la llengua a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
• Corrent humanista (diàleg) i erasmista (pedagògica). Diàleg entre uns amics a Tortosa, elogiant la seva ciutat, Catalunya i la llengua catalana.