De la Decadència a la Renaixença: Història, Romanticisme i Jacint Verdaguer

1. La Decadència (segles XVI al XVIII)

Es coneix com a Decadència el període literari comprès entre els segles XVI i XVIII (i inicis del XIX). Es considera l'última obra cabdal de l'època clàssica el Tirant lo Blanc (1490).

Causes de la Decadència

• Unió dinàstica: La fusió entre la Corona castellana i la catalanoaragonesa provoca un desplaçament dels centres de poder.
• Pèrdua de prestigi lingüístic: Encara que es mantenen inicialment les lleis pròpies, la llengua catalana perd espai en l'àmbit formal. L'aristocràcia catalana marxa cap a la cort a Madrid i la identificació amb el poder es fa progressivament en castellà.

Conseqüències

• Àmbit culte: Es produeix una desolació en el terreny novel·lístic i en els gèneres cultes escrits en català, mentre que a Europa triomfa la literatura moderna del Renaixement i el Barroc.
• Àmbit popular: El català continua sent una llengua viva en l'oralitat. Es desenvolupa una rica literatura tradicional i popular de transmissió oral, tant en narrativa (rondalles) com en poesia (nadales, cançons populars).

2. La Renaixença

La Renaixença és la designació d'un moment històric i cultural impulsat per un grup d'intel·lectuals del segle XIX per tal d'assolir la recuperació de la llengua i la cultura pròpies. Aquests intel·lectuals estan estretament vinculats a la burgesia sorgida de la Revolució Industrial.

Context polític i social

• Segle XVIII: Implantació de la política centralitzadora dels Borbó (Decrets de Nova Planta), amb l'abolició de les institucions catalanes i la prohibició de l'ús oficial de la llengua catalana.
• Segle XIX: La Revolució Industrial afavoreix l'enriquiment de la burgesia catalana, la qual comença a percebre l'estructura de l'Antic Règim com a ineficaç. Aquesta classe social s'acosta a noves polítiques liberals més favorables als seus interessos econòmics, s'interessa per la identitat del poble català i es converteix en la principal impulsora del moviment de la Renaixença, generant una clara consciència nacionalista.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Conscienciar la població sobre la identificació directa entre llengua i nació, entenent la llengua com l'element clau definidor d'una col·lectivitat.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors i restablir els gèneres literaris cultes en català.
• Impulsar el paper de les institucions culturals i fundar-ne de noves.
• Restauració dels Jocs Florals (1859): Instrument clau per incentivar nous autors catalans, vinculat a l'interès romàntic per la història i la recuperació de la identitat a través d'un passat gloriós.

3. Influències literàries

El Romanticisme

Moviment sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII com a reacció i oposició al classicisme francès. Les seves característiques essencials són:

• Defensa de la imaginació i de l'originalitat en l'acte creatiu.
• Consideració de l'artista com a ésser superior o geni creador.
• Insatisfacció davant la realitat immediata i recerca de vies d'evasió, fet que condueix a mirar cap al passat remot (l'Edat Mitjana) o cap a països exòtics.
• La melangia com a sentiment recurrent i la mort entesa com la via d'evasió per excel·lència.
• Atracció per la foscor, el misteri i el passat històric.

El Costumisme

Corrent que pren la realitat quotidiana com a matèria literària. Els seus autors, conscients que viuen un període de ràpida transformació i que un món tradicional està a punt de desaparèixer, es proposen plasmar-lo en els seus escrits:

• Descripció dels elements més autòctons, tradicionals i pintorescos de la societat mitjançant escenes de la vida quotidiana (quadres de costums).
• Construcció d'obres breus sense una trama complexa ni acció destacada, centrades essencialment en la descripció.

4. Jacint Verdaguer i la construcció del «jo poètic»

La visió que Jacint Verdaguer té de si mateix es manifesta clarament a través del seu jo poètic:

• Recursos lingüístics: Es fa evident mitjançant l'ús reiterat de la primera persona del singular i el reforç expressiu del pronom tònic «jo» al llarg dels seus versos, a través del qual l'autor expressa la seva condició i la seva veu com a poeta.
• El do de la poesia: Verdaguer es reconeix dotat d'una capacitat creativa singular, la poesia, concebuda com l'element que permet a l'ésser humà evadir-se de la realitat. Aquest do, que experimenta des de la infantesa i que l'acompanya al llarg de la seva vida, fa que el poeta s'arribi a considerar un ésser superior tocat per la inspiració, distanciant-se així del món material.