Disglòssia i Normalització Lingüística: Conflictes, Estandardització i Planificació del Català

Conflicte lingüístic i disglòssia

Conflicte lingüístic: és la disglòssia. Es tracta d'una relació en què una de les dues llengües veu reduïts els seus àmbits d'ús.

Substitució lingüística o normalització lingüística:

• Substitució lingüística (subs. ling.): procés pel qual una llengua és reemplaçada gradualment.
• Normalització lingüística: procés que s'intenta per revertir la substitució de la llengua minoritzada; engloba un conjunt de normes que promouen l'ús de la llengua.

Es comporta de les maneres següents:

• Monolingüisme en llengua pròpia.
• Bilingüització.
• Monolingüització en llengua dominant.

Fenòmens: la interferència lingüística (se'n deriven) i els prejudicis lingüístics (que l'accelerin).

Normalització lingüística

La normalització és el procés que s'intenta per revertir la substitució de la llengua minoritzada. Engloba un conjunt de normes que promouen l'ús de la llengua.

Política lingüística

Consisteix a afavorir la llengua que pateix un procés de minorització, tant de manera qualitativa (usos) com quantitativa (parlants).

Abans d'un planning cal tenir en compte:

• Codificació.
• Estandardització.
• Planificació lingüística.

Actituds lingüístiques

Cal l'adopció d'una actitud favorable per part dels parlants per normalitzar la llengua. Hi destaquen:

• Consciència lingüística.
• Lleialtat lingüística.

Aquestes actituds neixen per evitar la substitució lingüística.

Estandardització

Consisteix a establir un model de llengua comuna, supradialectal, regulada i referencial per a tots els parlants. Fa falta una planificació lingüística.

Fases

1. Selecció (model unitarista, composicional o de varietats no parlades).
2. Codificació.
3. Difusió social.
4. Elaboració estilística i terminològica.

L'estàndard català

• La nostra llengua és homogènia. L'IEC va establir un estàndard comú per a tots els territoris.
• L'estàndard català és polimòrfic (té normes).
• L'estàndard valencià es regula per les normes de Castelló en un principi, i després per l'AVL.
• L'estàndard balear es regula pel DFCLG.
• El fet que l'estàndard català segueixi el model composicional és un impediment per part dels parlants.

Planificació lingüística

Conjunt d'accions dutes a terme per una societat conscient per evitar la substitució de la llengua minoritzada.

Dues fases

1. L'avaluació inicial de la situació de la llengua.
2. El plantejament dels objectius.

Àmbits d'actuació

L'ensenyament: mitjà comú i efectiu.

• Monolingüisme en llengua dominant, amb la llengua minoritzada com a matèria d'estudi.
• Bilingüisme de transició i de manteniment.
• Segregació lingüística.
• Immersió lingüística.

L'estatus: documents legals per reconèixer l'oficialitat de la llengua i els drets dels parlants.

Hi ha dos tipus de protecció:

1. Sense reconeixement institucional.
2. Amb reconeixement institucional (sense reconeixement igualitari / amb reconeixement igualitari).

Llengües en contacte

Convivència de dues o més llengües en un territori.

• Bilingüisme: coneixement de dues llengües per part d'un individu, o coexistència de dues llengües en un territori.

Tipus de bilingüisme

• Bilingüisme individual: es valora segons el grau d'ús de les llengües (actiu/passiu), el nivell de coneixement de cadascuna (asimètric/simètric) i la causa de l'aprenentatge de cada llengua (natural/integrador).
• Bilingüisme territorial: afecta un espai geogràfic dividit en dues zones, en cadascuna de les quals es parla una llengua diferent.
• Bilingüisme social: presència de dues llengües en un mateix territori.

La diglòssia: fenomen que es produeix quan hi ha un ús desigual de les dues llengües, una de les quals és dominant.

Anàfora i deixi

Anàfora

• Identitat: el teu, el.
• Sentit: aquestes pomes, unes altres.
• Pronoms febles: (a la mare).
• Demostratius: els actors, el públic, aquells.
• Possessius: la bicicleta de...
• Mots generals: Mercè va néixer...

Deixi

• Personal: jo, et, nos...
• Social: vostè, senyor...
• Espacial: açò, allò.
• Temporal: ahir, enguany, després...

Ortografia

La O

• Diftong (oi, ou).
• Seguida de (i, u).
• Esdrúixoles.
• Termes científics (demagog).
• Aguts amb (-os).
• Acabats en (-oc, -ofa, -oig, -ol, -olt, -oldre, -pondre, -ort, -ossa, -ost, -ot).
• Participis (-òs).
• Pronoms neutres (això, allò).
• Monosíl·labs.

La E

• Noms (Josep).
• Terminacions (-ecte, -epte).
• Davant (-ndr).
• Diftong (eu).
• Cultismes.
• Esdrúixoles.
• Davant (l, l·l, r + consonant).
• Seguida de (i, u).