L'Edat Contemporània, el Romanticisme i la Renaixença a Catalunya
L'Edat Contemporània
A Europa, la Revolució Francesa obre l'últim gran període històric: l'Edat Contemporània, que comprèn els segles XIX i XX. En aquest segle s'estableixen les bases sobre les quals s'ha construït el món occidental contemporani.
El segle XIX produeix dos grans moviments artístics, el romanticisme i el realisme. Característiques generals:
- Les monarquies absolutes són substituïdes per nous règims parlamentaris.
- Ara la nació és entesa com una associació de ciutadans lliures.
- Avenços tècnics i científics i revolució industrial.
- La burgesia es converteix en la classe dominant i apareix el proletariat industrial.
- Escolarització i educació, individualisme i irracionalisme.
El Romanticisme
Tot això té el seu reflex en la revolució artística duta a terme pel Romanticisme. Els artistes romàntics reaccionen contra les normes de l'art clàssic, assumides pel Renaixement i el Neoclassicisme, per relevar la part de l'ésser humà més subjectiva i irracional. El seu origen és a la segona meitat del segle XVIII, amb manifestacions preromàntiques sobretot a Anglaterra i a Alemanya. Escriptors com: Rousseau.
La Renaixença
Es denomina així el moviment de recuperació literària i lingüística que sorgeix el 1833, amb escriptors importants com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà en els Jocs Florals. Els objectius eren recuperar l'ús de la llengua, impulsar la literatura pròpia, fomentar el coneixement i crear institucions.
Els Jocs Florals
L'any 1859 es va instaurar el certamen literari dels Jocs Florals amb el propòsit de prestigiar la llengua catalana i la seva literatura davant la societat, la qual cosa va estimular l'aparició d'escriptors nous.
Jacint Verdaguer
Era creador de la llengua i la literatura contemporània, el més gran poeta català del segle XIX, i consolida el moviment de la Renaixença.
Vida: Artista romàntic, tenia un temperament idealista, apassionat i rebel. Poema: L'Atlàntida, de la poesia èpica i de la lírica. Llengua i estil de caràcter modern.
El Teatre Europeu
A la primera meitat del segle XIX sorgeix un nou gènere teatral, el drama romàntic. Es basa en un joc de contrastos i trenca les tres unitats bàsiques: el temps, l'espai i, de vegades, l'acció.
- Intriga amorosa complicada.
- L'acció és dramàtica.
- Escenografia espectacular.
- Protagonistes: el temps, l'amor i la llibertat.
Àngel Guimerà
Nascut a les Canàries, era un seguidor dels Jocs Florals i va ser un dels fundadors de la Renaixença; poeta i dramaturg, tenia un estil èpic. Obra destacada: La Santa Espina.
Pas del Realisme al Naturalisme
La novel·la realista és el gènere narratiu predominant en les literatures europees en la segona meitat del segle XIX. La trama argumental intenta reproduir tant els ambients familiars com socials en què es mouen els personatges, amb una descripció objectiva i detallada, i també la descripció de l'ambient i de l'anàlisi de la conducta.
Autor destacat: Narcís Oller, amb l'obra La febrer d'or.