Enric Valor i la narrativa catalana: de la postguerra als anys 70
Enric Valor
Enric Valor va néixer el 22 d'agost de 1911 a Castalla, fill d'una família de propietaris agrícoles cultes i liberals. Els pares creaven un àmbit de literatura i música a la casa, per això de petit ja llegia llibres de literatura.
Tota l'obra d'Enric té com a objectiu el compromís amb el poble valencià a través de la paraula.
La seua producció literària consta de dues àrees: una primera constituïda per les rondalles valencianes, i una altra, per relats breus i cinc novel·les.
A l'obra narrativa trobem una doble vessant: la passió de contar, pròpia de l'escriptor vocacional, i una altra, la passió d'ensenyar, de difondre la nostra estimada llengua.
Les rondalles
En les seues rondalles, usa el narrador omniscient i subjectiu. Són arreplegades en les comarques properes a Alacant. Valor crea un model lingüístic adoptat pels nostres escriptors, per l'escola valenciana i pels mitjans de comunicació.
La vocació literària d'Enric Valor es caracteritza per crear un món literari amb l'objectiu de dotar les rondalles de contingut valencià, posar un llenguatge expressiu i convertir-les en veritables peces literàries.
Les novel·les
En les novel·les «L'ambició d'Aleix», «La idea de l'emigrant» i la trilogia «Cicle de Cassana», l'autor crea un univers literari que arriba a tots els llocs del món, per això es diu que fa una labor globalitzadora.
Usa la narració en primera persona, per tindre més realisme. Els protagonistes són la natura, la llengua, etc.
La novel·lística és la seua vocació més forta. Paral·lelament a les rondalles, aboca les seues experiències autobiogràfiques i els seus coneixements de la terra. Es mostra la seua visió apassionada del paisatge i de la llengua.
La Guerra Civil i els anys 70
Després de la Guerra Civil, s'eliminaren les institucions democràtiques, els estatuts, la llibertat d'expressió i de premsa. Hi hagué una reducció dels drets civils i lingüístics: el català deixà de ser llengua oficial i això afectà molt l'expansió de la cultura catalana.
El règim franquista no era democràtic i va inspirar moltes reformes amb què instal·là una ideologia filofeixista i inspirà el masclisme, la xenofòbia, etc. Espanya quedà dividida entre vencedors i vençuts i aïllada d'Europa. Per això molts escriptors hagueren d'exiliar-se. En canvi, els que es quedaren patiren una censura temàtica i lingüística. La narrativa catalana quedà silenciada a causa d'aquesta censura, de l'exili d'escriptors i del desconeixement dels gustos del públic.
Evolució de la narrativa per dècades
- Anys 40: predominava la censura i l'exili, per la qual cosa no hi va haver publicacions. L'únic que millorà una mica la situació van ser els premis literaris.
- Anys 50: els autors consolidats continuen la producció d'abans i sorgeix una nova generació de novel·listes.
- Anys 60: ressorgeix el valencià amb novel·les dels exiliats, i Enric Valor publica «L'ambició d'Aleix».
- Anys 70: apareixen obres de denúncia social i, a poc a poc, la narrativa es va consolidant.
Tipus de novel·la
- Psicològica: destaca Mercè Rodoreda i pretén explicar el pensament i analitzar l'ésser humà.
- Realista: reflexiona sobre la situació de la postguerra i denuncia les injustícies amb un realisme testimonial, existencialista o mític.
- Fantàstica: destaca per l'evasió i la mitificació de la realitat.
- De l'absurd: amb Pere Calders, obri un enfocament modern dels arguments de les novel·les i utilitza l'humor.
- Experimental: Amadeu Fabregat marca la transició del realisme a l'experimentalisme.