Enric Valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Literatura catalana i valenciana dels segles XIX al XXI

T2. Característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

Enric Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall, i té un gran domini de la llengua. Els recursos del llenguatge oral provenen de la tradició popular.

Les seues rondalles estan basades en un nucli narratiu de procedència extensa, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral, i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals. Els relats breus, més pròxims a l’estil del segle XIX, són petites peces amoroses i sentimentals.

La novel·lística pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi totes les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica. Són exemples Sense la Terra Promesa, Temps de Batuda i Enllà de l’horitzó, en les quals usa la narració en primera persona. Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdríem tot un segle XIX.

T3. La producció literària de Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges

Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Al llarg de l’obra de Mercè Rodoreda es desenvolupen principalment les relacions de parella, sobretot entre homes madurs i dones joves, i normalment les enfoca des del punt de vista femení. Per a poder-les descriure, necessita incidir sobre la seua psicologia i descriure la mentalitat de les seues protagonistes, recalcant-ne l’evolució psicològica.

Tots els seus personatges tenen una evolució i una progressió molt clara, des d’una mentalitat més infantil i un món més irreal cap a una ment adulta i un món amb tots els seus problemes, mitjançant una sèrie de traumes, normalment referits al sexe, l’embaràs i el part, i de vegades a la mare i la relació amb ella. A més, Rodoreda afegeix a tot això un ambient de desengany per la pèrdua de la infantesa i molta decepció pel món adult.

Realment, Mercè Rodoreda ens mostra l’evolució psicològica i vital d’una dona des que té consciència fins que mor. Per totes aquestes raons, estem d’acord amb l’afirmació que la producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels seus personatges.

5. La narrativa curta de Quim Monzó: reflex de la societat contemporània

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes. La millor referència de la seua narrativa curta és Vuitanta-sis contes. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d’armar la narració curta i la uniformitat d’un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. La seua prosa aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre.

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l’amor amb fredor. Converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l’avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó, estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.

Un altre grup temàtic és la faula moral. Els seus contes admeten diverses lectures perquè Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.

4. La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat: novetats tècniques i context sociocultural

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Al principi de la dècada dels 70 no hi havia vitalitat, però poc a poc es començà a canviar. La «novel·la del canvi» utilitza la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l’ordre vigent. En aquestes novel·les, amb un argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:

• la condemna del franquisme;
• la defensa de l’homosexualitat;
• l’exaltació de la marginalitat, de la joventut i de la llibertat sexual;
• el desig de modernitat i d’universalisme.

Altres narradors van optar per aprofundir en el llegat del realisme, empraren un llenguatge intel·ligible i estructuraren la novel·la d’una forma més clara.

Cap a 1980

Diverses causes van propiciar:

• la introducció en l’ensenyament reglat del valencià i, en conseqüència, l’aparició d’un nou públic lector;
• la consolidació del sector editorial i llibrer;
• la coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.

S’inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per la liquidació de l’experimentalisme de les «novel·les del canvi», la continuació del model evolucionat del realisme i la publicació de molt diverses «novel·les de gènere».

Gramàtica i lèxic

Subjecte: en.

Complement directe: em, et, es, ens, us, el, la, els, les, ho.

Complement indirecte: li/els, em/ens, et/us.

Complement de règim: en, hi.

Complement del nom: en.

Atribut: ho, en, hi.

Juny 2010, opció A

Tema: La solitud i la desorientació vital d’una jove dins un ambient de festa.

Registre: Registre formal literari. El text prova de reproduir la manera d’expressar-se de la protagonista amb un monòleg interior; hi ha un grau formal del llenguatge, especialment per les descripcions, els paral·lelismes, l’el·lipsi, etc.

Tipologia textual: Text narratiu amb elements descriptius. El text es fonamenta en el curs del pensament de la protagonista.

Paraules

1. sonora
2. oberta
3. tancada
4. s’el·lideix

Definicions

1. pinyols: part interna d’un fruit carnós.
2. estrènyer: exercir pressió en costats oposats, tot al voltant.
3. tant li feia dormir com no dormir: «li feia/tenia igual», «no li importava vetllar».
4. glop: porció d’un líquid que es beu.

Pronoms

1. No en tenia ganes.
2. Quan hi vam arribar (o arribar-hi), els músics ja tocaven.
3. N’hi havia amb una bombeta a dintre.
4. Tot el sostre ho era.