Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera en la poesia catalana
Els començaments de l'Escola Mallorquina van tenir lloc durant el darrer terç del segle XIX i principi del segle XX, però la seva producció se situa bàsicament entre el 1900 i el 1950. Catalunya ja feia temps que havia establert les seves bases culturals amb la Renaixença. En canvi, a Mallorca, igual que a València, hi va faltar una burgesia sorgida de la Revolució Industrial que impulsés el moviment de recuperació política i cultural.
En aquest context, sorgeix tota una generació de poetes caracteritzats per:
- la ideologia conservadora;
- el nacionalisme i, en concret, la defensa de la personalitat mallorquina;
- la tradició rural;
- la religió catòlica;
- el classicisme grecollatí.
Entre molts d'altres, podem esmentar els noms de la poetessa de Llucmajor Maria Antònia Salvà, el poeta de Campanet Llorenç Riber i el solleric Guillem Colom. Però, sense cap dubte, els més destacats són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Joan Alcover (1854-1926)
Encara que va començar a escriure en castellà poemes de baixa qualitat, no va ser fins que la desgràcia va arribar a la seva vida que va trobar una veu personal escrivint en la seva llengua materna: el català. Així doncs, la peripècia vital d'Alcover va marcar la seva producció poètica: la mort de la seva primera dona i de quatre dels seus cinc fills (dos el mateix dia) el va abocar a la solitud, i se'n va sortir mitjançant l'expressió poètica.
La vida com a drama
El temps destructor, la mort, la visió idíl·lica del camp mallorquí són els seus temes. El llibre que els engloba tots és Cap al tard, ple de metàfores i imatges vinculades al dolor. N'hi ha d'altres que aparentment descriuen el paisatge mallorquí, però que en el fons pretenen captar l'ànima del poble. La llengua és una estilització de la parla col·loquial i molt sovint se serveix de formes de la poesia popular. En el mateix recull hi figura un poema que ha esdevingut l'himne de Mallorca: