Escriptura teatral actual i obra de Benet i Jornet: característiques, audiovisual i assaig de Joan Francesc Mira
Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
A partir de 1975, la feina i la funció de l'autor teatral es van diluir en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre es desentenia de la paraula «dramàtica». Els protagonistes eren ara els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. Destaquen grups com ara Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.
Cap a la fi dels vuitanta, aquest estat de coses va començar a canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet; el Centre Dramàtic, de Rodolf Sirera. I van aparèixer tot un seguit de dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé... La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral. S'imposen nous models com Beckett i Pinter. En l'escena catalana, aquesta renovació ha estat protagonitzada en bona part per l'evolució de Benet i Jornet.
Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l'emergència d'un nou tipus d'autor teatral que s'implica plenament en el procés creatiu de l'espectacle. Entre els autors més destacats trobem Carles Alberola, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé.
Obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
A partir de la segona meitat dels anys setanta, Benet i Jornet va començar una carrera molt prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D'aleshores ençà, s'ha mantingut fidel a aquesta nova línia d'escriptura i l'ha continuada practicant, de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou (1992-1995), Pedralbes Centre (1995), Rosa (1995-1996), Nissaga de poder (1996-1998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelplà (2005).
Aquesta dedicació s'ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular, que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït en el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L'interés de Benet per aquests gèneres populars l'ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.
Joan Francesc Mira: reflexió sobre la realitat contemporània en els seus assajos
Joan Francesc Mira ha reflexionat, en els seus assajos, sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
J. F. Mira és autor d'una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.
Els seus articles són un producte del columnisme d'opinió que Mira ha practicat amb gran regularitat. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear «consciència col·lectiva» i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L'eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment l'ús polític que se'n fa.
Una part de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d'escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.