Eugeni d'Ors, Guerau de Liost i Josep Carner: vida i obra del noucentisme català

Eugeni d'Ors; vida i obra

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881-1954) va ser el primer intel·lectual que es dedicà professionalment a l'escriptura i va esdevenir la imatge de l'intel·lectual modern europeu. Va estudiar i va ser nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi hagué tensions amb Puig i Cadafalch, cosa que va fer que renunciés al càrrec de director d'Instrucció Pública.

Publicà articles a la secció «Glosari» de La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius i Pantarca, i incorporà mots nous com noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civisme i classicisme. Va utilitzar les glosses com un nou gènere per deduir lliçons implícites. Un exemple és La Ben Plantada (1911), que gira entorn del model de la dona noucentista.

Guerau de Liost; vida i obra

Guerau de Liost és el pseudònim de Jaume Bofill i Mates (1878-1933). Va néixer en una família de terratinents i és conegut com a brillant orador i assagista polític. Va iniciar la seva carrera política a la Lliga Regionalista, al Montseny, i representa un contrast amb el ruralisme modernista, com a front d'harmonia. Després publicà La ciutat d'ivori (1918), que completa la visió noucentista de la ciutat ideal.

Josep Carner; vida i obra

Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) pertanyia a una família menestral i culta. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres i, el 1902, va col·laborar a La Veu de Catalunya i també a Catalunya. Després de la mort de Prat de la Riba, va opositar al cos diplomàtic i ja no va tornar a viure a Catalunya. Durant la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic i més tard es va instal·lar a Brussel·les, convertint-se en símbol de resistència. Va ser un nen prodigi i va rebre molts premis. Va començar escrivint dins del Modernisme, va créixer amb el Noucentisme i va plasmar les experiències de l'exili en corrents dels anys seixanta.

La seva obra es divideix en quatre etapes:

Aproximació al Modernisme

• Llibre de poetes (1904): llibres de poesia.

Contribució al Noucentisme

• Els fruits saborosos (1906): trencament amb els gustos del Modernisme i punt d'inflexió dels ideals estètics del Noucentisme. Personatge clàssic grec-estació-fruita (etapa vital). Promou el classicisme i els mites de la Mediterrània.
• Auques i ventalls (1914): domina la ironia i recupera formes populars com els romanços, les coples i les aquelles. Parteix d'un arquetipus amable, descrit amb tendresa i humor.

Poesia metafísica

• El cor quiet (1925): preocupació per la perfecció formal i la tècnica de composició; connecta el postsimbolisme amb l'abstracció.

Poesia d'exili

• Nabí (1941): publicada a Buenos Aires. Poema narratiu extens sobre el profeta Jonàs. Carner, trasbalsat per la mort del seu pare, la Guerra Civil i l'exili, s'identifica amb Jonàs. Conté una gran reflexió sobre la condició humana i completa la seva poesia més madura.