Segle XIV i XV a Catalunya: Crisi, Humanisme i Canvis Socials, Culturals i Polítics
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
español con un tamaño de 2,89 KB
Segle XIV
·Males collites.
·Guerra dels Cent Anys, entre França i Anglaterra.
·Esclat de la Peste Negra.
·Cisma d'Occident, amb dos papes diferents: un a Roma i l'altre a Avinyó.
·L'esclat de l'antisemitisme. Gran matança de jueus a Barcelona.
Segle XV
·Davant de la decadència del casal de Barcelona, València passa a tenir la capitalitat econòmica i cultural de la Corona d'Aragó.
·Compromís de Casp. Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, és elegit el candidat Ferran de Trastàmara com a rei de la Corona d'Aragó, territori que inicia així la unió dinàstica amb Castella.
·Invenció de la impremta per Gutenberg.
·Guerra civil que divideix el principat de Catalunya.
·Unió dinàstica del regne de Castella i de la Corona catalanoaragonesa.
·Descobriment d'Amèrica.
La Cancelleria Reial, un organisme burocràtic dirigit per un canceller, redactava tots els documents oficials de la reialesa.
Punt de vista social
- Crisi de valors: època de transició entre les formes de vida i de pensament medievals i l'aparició de noves idees, sovint contradictòries.
- Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé el centre de valors dels nous temps.
- Creixement de la burgesia.
- Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes.
- Acabament de les polítiques de croada.
Punt de vista cultural
- Humanisme: emergència d'un nou sistema de valors i referents culturals, basats en la racionalitat i la relectura dels clàssics.
- Procés de recessió dels nuclis de producció i d'innovació cultural i literària tradicionals: monarquia i alta noblesa.
- Contactes literaris intensos de la Corona catalanoaragonesa amb el regne de Castella.
- Difusió creixent de la impremta i de l'escriptura.
- Auge de les universitats i dels estudis laics.
Característiques del Humanisme
- La modernitat i el racionalisme d'algunes idees: «Crec en allò que veig».
- El culturalisme constant propi dels humanistes, que fa que les idees que expressen siguin sovint ecos explícits d'autors grecs i llatins.
- Model de prosa nova, amb una sintaxi complexa, llatinitzada i ja molt diferent de la de Ramon Llull.