Evolució de la Literatura Valenciana: Narrativa i Poesia Contemporània
Evolució i Transformació de la Novel·la Valenciana
A principis dels anys 70, a mesura que els escriptors valencians van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic, la cosa començà a canviar. L'any 1974 aparegueren la «novel·la de canvi» i la novel·la realista revolucionària.
La «novel·la de canvi» alterà la norma narrativa utilitzant la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent. Aquests temes oposats van ser:
- La condemna del franquisme.
- La reivindicació de la dissidència.
- La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.
- El desig de modernitat i d'universalisme.
- La consolidació del sector editorial i llibreter.
- La introducció en l'àmbit de l'ensenyament del valencià.
- La tendència a la normalització social de l'idioma.
- La coneixença mútua dels escriptors de tot el domini lingüístic.
Amb la novel·la històrica de Josep Lozano i la novel·la generacional de Joan F. Mira s'inicià un nou període en la novel·la valenciana caracteritzat per la continuació del model evolucionat del realisme i la publicació de la novel·la històrica, la novel·la negra o la novel·la eròtica.
La Poesia i el Context de Postguerra
Enmig d'un ambient de desolació, caracteritzat per la postguerra, també va influir en els nostres poetes l'existencialisme parisenc. Els poetes valencians ubicats en el Grup poètic de postguerra es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que s'allunyaven de la realitat; un discurs reflexiu relacionat amb el dolor i la mort.
El poeta simbolista i existencialista dels anys 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica. Predominava la metàfora i el rigor formal.
L'Aparició del Realisme Històric
Els joves poetes de començaments dels anys 60 s'adscrigueren a l'estètica realista, relacionada amb el «realisme històric» o «socialista»:
- El poeta deixà de sentir-se una espècie d'elegit.
- L'acte d'escriure deixà de ser una labor intimista.
- La reflexió del poeta sorgí de l'experiència real.
- El discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte, amb un llenguatge en to directe i col·loquial.
El Fenomen de la Nova Cançó
Finalment, va sorgir la Nova Cançó, que es va convertir en un fenomen de masses. L'objectiu principal era recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular, amb figures destacades com Raimon.