Evolució de la Poesia Catalana Contemporània: De la Postguerra a l'Actualitat
Evolució i Tendències de la Poesia Catalana (1939-1970)
Durant el període que va des de la postguerra fins al final dels anys 70, la poesia catalana havia assolit una gran qualitat literària, però la seua activitat es detingué amb l'esclat de la guerra i no es reprengué fins als anys 40, moment en què els autors seguiren les tendències d'abans del conflicte.
- El simbolisme: Es caracteritzà per l'ús del ritme i dels símbols per tal de suggerir la realitat, evolucionant cap a una poesia pura de gran abstracció.
- Les avantguardes: Els poetes que abans de la guerra havien seguit els corrents avantguardistes tornaren a publicar en la mateixa línia.
- Poesia plàstica: Altre grup se centrà en una poesia més plàstica, experimentant amb la forma i el contingut.
- Realisme històric: Als últims anys de la dictadura, nous corrents europeus impulsaren els intel·lectuals a cultivar el realisme històric.
- La generació dels 70: Finalment aparegué aquest grup, que buscà la relació amb altres àmbits artístics.
En conclusió, els nostres poetes alçaren la veu al mateix temps que la societat, deixant-nos testimoni del moment històric que els va tocar viure.
Vicent Andrés Estellés i el Realisme Compromès
La principal aportació de Vicent Andrés Estellés a la poesia fou el realisme. Estellés tracta temes generals com la mort amb tot el seu contingut emocional i l'amor apassionat, obsessiu i desesperat, tant des d'una perspectiva espiritual com des del desig sexual, sense tabús. Així, aconseguix l'erotisme que l'ha fet cèlebre.
D'altra banda, encarna el sentiment col·lectiu del poble valencià de postguerra, reflectint la fam i la misèria. Els seus poemes tenen referències a clàssics catalans i grecollatins, així com a simbolistes i avantguardistes. Aquesta contradicció s'estén a altres trets com:
- El futbol i el cinema
- La ironia
- L'ús d'estrofes establertes i del vers lliure
- Composicions tradicionals i formes més personals
Els seus poemes tenen el característic to col·loquial. Estellés inventà la realitat a través dels seus versos amb un llenguatge expressiu, col·loquial, fàcil de llegir i difícil d'imitar.
Salvador Espriu: Exili Interior i Compromís
Durant la postguerra, Salvador Espriu romangué a Barcelona en un exili interior i es dedicà quasi exclusivament a la poesia:
- A El final del laberint trobem un Espriu obsessionat pel tema de la mort.
- A La Pell del Brau defensa la concòrdia i la fi del conflicte, i parla sobre llibertat, justícia i tolerància.
- A Cementeri de Sinera evoca el món destruït per la guerra.
La seua poesia es caracteritza pel simbolisme, centrada en la mort, el més enllà i l'angoixa pel destí de Catalunya. Al costat d'aquesta temàtica, hi ha pinzellades d'humor dur i cruel. També creà mites en la seua poesia i dominà tots els registres de la llengua.
En suma, Espriu concilià la problemàtica espiritual amb la del seu poble, en un evident compromís artístic i social que el dugué a denunciar la dictadura i les conseqüències de la Guerra Civil.
Característiques Bàsiques de la Poesia Actual
La característica més important de la poesia actual és el rebuig a la conreada anteriorment, marcada pel realisme líric, pel compromís social i polític i la denúncia del règim franquista, de producció senzilla i vinculada a la Nova Cançó.
Al començament dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix i, amb la publicació d'Els Miralls i Poesia rasa, es recuperà el realisme. Així, la poesia catalana de les darreres dècades es decantà cap al simbolisme i l'experimentalisme. Durant els 80 continuarà la poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes.
Es mostra la realitat a través de vivències personals, i es concep la poesia com a expressió de la pròpia intimitat. Als 90 i 2000 apareixerà un fort escepticisme pels impactes de fets socials que mostraren un món no tan agradable i just. Altres autors defensen un cert barroquisme vital que evolucionà des del realisme, passant pel sensualisme barroc fins arribar a una poesia sintètica. El panorama poètic actual està dispersat, com cal esperar d'una societat dominada per l'individualisme.