Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Bernat Metge: Autors clàssics de la literatura catalana medieval
Autors i obres de la literatura catalana medieval
Francesc Eiximenis va nàixer a Girona el 1237 i va morir a Perpinyà el 1409. Va estudiar a diverses ciutats d'Europa i va gaudir de la confiança de la casa reial de Pere el Cerimoniós per la seua tasca literària. Va ser traslladat a València, on va participar com a conseller dels jurats. La seua obra literària comprèn una producció de gran empenta i volum, entre la qual destaquen Lo Chrestià i el Regiment de la cosa pública.
Sant Vicent Ferrer (València 1350 - França 1419) va ser un frare dominic, mestre en teologia. Va recórrer terres de les actuals França, Espanya, Suïssa i Itàlia predicant la fe cristiana. Va tenir un paper destacat en el Compromís de Casp i va ser conseller de reis i papes. Els seus sermons han arribat gràcies a les notes que prenien els reportadors, escrivents que anotaven paraula per paraula les seues mots, bé en valencià, bé traduint-les al llatí.
Bernat Metge (Barcelona 1340 - 1413) va ser protonotari de la Cancelleria Reial de la Corona catalanoaragonesa. Va ser educat en l'ambient de lletraferits de la Cancelleria i aviat va conèixer els llatins i Petrarca. Per defensar-se de les acusacions que el responsabilitzaven de la mort del rei, va escriure Lo somni, obra en què intenta també esborrar la imatge d'escèptic que ell mateix s'havia creat. Va ser escriptor d'una prosa clàssica i equilibrada.
Obra de Francesc Eiximenis
- Caràcter enciclopèdic: gran exposició de la doctrina cristiana medieval, dels problemes de l'individu i de la societat des del punt de vista del cristianisme.
- Intencionalitat didàctica i moralitzadora.
- Estructura escolàstica dels seus escrits.
- Contrapesa la prolixitat de la seua prosa amb exemples, apòlegs, narracions, diàlegs…
- Prosa clara i senzilla, llenguatge fresc, murri i irònic.
- Gran observador de la societat de l'època.
- To mesurat i reformista.
Obra de Sant Vicent Ferrer
- Conjunt de sermons predicats, no escrits ni reconstruïts per l'autor, sinó pels escrivents.
- Intencionalitat didàctica i moralitzadora.
- Estructura dels sermons propugnada per Eiximenis en el tractat Ars predicandi populo.
- Predicació dirigida al poble: recursos popularitzants.
- Llenguatge plàstic i espontani.
- Reflecteix la societat de finals del segle XIV: vicis, modes…
- Idees i to apocalíptic.