Les Grans Cròniques Medievals Catalanes i la Tradició dels Joglars

Crònica de Bernat Desclot

En Bernat Desclot fou un funcionari de la cancelleria de la Corona d'Aragó que tenia moltíssims coneixements de la política exterior a la Corona d'Aragó. Fou testimoni de molts dels fets que explica, però sempre mostra objectivitat, excepte quan manifesta la seva admiració per Pere II, el Gran. Va escriure la crònica entre 1283 i 1288.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va ser un cavaller que participà en la conquesta de Menorca, en la lluita contra els francesos a Sicília i preparà l'expedició dels almogàvers a Orient. La seva crònica és un llibre de memòries on narra aventures amb els reis d'Aragó; per als regnats anteriors fa servir textos historiogràfics i cançons de gesta.

Les principals característiques són:

• El monarquisme de l'autor relacionat amb el providencialisme i el patriotisme.
• La religiositat i les reflexions didàctiques i moralitzadores.
• El detallisme violent de les batalles.

El seu estil es caracteritza per fer servir un llenguatge senzill i directe i emprar recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i l'interès de la gent. Usa sovint la primera persona per deixar constància que ell va participar en els fets narrats; també utilitza la segona persona per dirigir-se a l'audiència per crear proximitat amb el lector, així com la tercera persona típica de les narracions.

Crònica de Pere III, el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós va ordenar, dirigir i revisar aquesta crònica, i en va redactar el pròleg. El primer capítol està dedicat al regnat del seu pare, on destaca l'annexió de Sardenya, la reincorporació del Regne de Mallorca, la guerra contra els nobles i les guerres contra Gènova i Castella. La resta de capítols tracta sobre el seu propi regnat.

No utilitza cançons de gesta ni recerca l'heroisme cavalleresc, ja que Pere el Cerimoniós fou un polític i no pas un rei cavalleresc. Per això, l'obra parla constantment de gestions diplomàtiques i polítiques. La motivació del rei de manar fer la crònica fou justificar la seva política plena d'astúcia i d'autoritarisme.

En l'estil podem destacar:

• Un llenguatge elegant i solemne, ple de formes administratives.
• Una sintaxi ordenada amb frases llargues i sempre acabades, que s'apropen a la prosa humanista.
• Una redacció autobiogràfica alternada amb documents administratius de l'època.
• Ús de memòries, textos historiogràfics i documents administratius.

Els Joglars i les Cançons de Gesta

Els joglars recitaven poemes narratius on els protagonistes (reis o grans senyors) eren herois que tenien grans virtuts cavalleresques, lluitaven contra enemics de la fe i de la pàtria, i els derrotaven. Aquest tipus de composició s'anomena cançó de gesta.