Humanisme a Catalunya: Bernat Metge, la Cancelleria Reial i la literatura del Renaixement

Del teocentrisme a l'antropocentrisme

Hi ha molts invents i estudis, es deixa de témer a Déu. Es passa d'un règim feudal on el rei manava i era absolutista a una societat regida per la burgesia comercial. Això implica que més gent tingui accés a la cultura.

Apareix a Itàlia un moviment humanista, el Renaixement, amb els canvis socials i de mentalitat que permeten regenerar la societat des de tots els àmbits. Amb aquest humanisme es torna a la cultura grecollatina, als clàssics grecs i romans, que valoren la intel·ligència humana i l'harmonia de les coses ben fetes.

Es passa d'una concepció pessimista de la vida, en la qual els pecats de l'home porten a la condemna eterna, a una visió més optimista que ressalta tots els valors positius de l'home, busca la felicitat i vol transformar la societat a través de l'art, la política i la ciència.

Es produeixen canvis en la literatura, que donaran lloc al Renaixement: es deixa de banda el llatí, s'abandona la figura del cavaller i les novel·les de cavalleria, i es recupera l'apreciació de la intel·ligència; els protagonistes són homes intel·ligents.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme encarregat de centralitzar tots els documents de la Corona d'Aragó. Pel que fa a l'humanisme a Catalunya, hi adquireix molta força.

A la Cancelleria hi ha dues etapes:

• 1a etapa: Es segueix un model excessivament llatinitzant anomenat Ars dictandi.
• 2a etapa: Trobem una prosa més madura i adequada a la llengua que es parlava en aquell moment. Es deixa de banda el llatí i s'escriu en la llengua que parlava el poble. Aquesta esdevé el model lingüístic de la Corona d'Aragó, i es converteix en el català estàndard (eliminant els dialectes).

Càrrecs principals

• El canceller: és qui presideix la Cancelleria.
• El vicecanceller: és el segon càrrec.
• El guardasegells: és l'encarregat de segellar els documents.
• Notaris i escrivans: són els encarregats de redactar i copiar els documents, respectivament.

La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, va contribuir de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

Bernat Metge

Un dels notaris més importants fou Bernat Metge.

Biografia

Va néixer entre el 1340 i el 1346. Era orfe de pare i la seva mare es va casar amb Ferrer Saiol, funcionari de la Cancelleria Reial, qui l'hi va introduir. Allà Metge va adquirir una cultura i una formació molt grans, i l'any 1376 va entrar al servei del rei Joan I, del qual fou un dels seus homes de confiança.

Per aquesta raó, quan Joan I fou assassinat, van acusar Bernat Metge d'aquest succés. Arran d'aquesta acusació va decidir escriure el llibre Lo somni com a defensa. Finalment, sabem que no va ser condemnat, i Martí l'Humà, el següent rei, el va fer tornar a la Cancelleria, on va acabar treballant fins a la fi dels seus dies.

Obres més importants

En poesia

• Llibre de Fortuna e Prudència: descriu un viatge al·legòric en el qual va a l'illa de Fortuna i aprèn que les seves desgràcies són una prova divina. Hi apareixen moltes referències als clàssics grecs i llatins, cosa que és una mostra d'humanisme.
• Medicina apropiada a tot mal: és una mena de recepta per curar el mal d'amor.

En prosa

1. Valter e Griselda: és una traducció d'una obra de Petrarca.
2. Apologia: és una obra inacabada que és la precursora de Lo somni.
3. Lo somni: és important perquè és la primera vegada que en la prosa catalana s'escriu un tòpic grecollatí (la visió en somnis), com indica el títol. La visió en somnis és un tema molt recurrent en l'humanisme, que torna als clàssics grecs i llatins. L'autor explica l'estada a la presó i com, a la presó, se li apareix Joan I en somnis. L'obra està dividida en quatre llibres:
   1. Llibre primer: Metge manté en somnis una conversa amb Joan I. Metge es queda estupefacte en veure'l, i el rei li diu que el seu cos està mort però la seva ànima segueix viva. Després tenen un debat neoplatònic sobre la immortalitat de l'ànima, i el rei l'intenta convèncer que l'ànima mai no mor.
   2. Llibre segon: Ocorre al purgatori, on apareixen els personatges clàssics Orfeu i Tirèsies, que acompanyen el rei Joan I. En aquesta segona part és quan Metge comença a fer la tesi de defensa contra tots els arguments que l'acusen d'assassinat i traïció.
   3. Llibre tercer: Parla d'Orfeu i Tirèsies, que representen les dues grans aficions del rei: la música i l'endevinació. Orfeu explica la seva estada a l'infern, i ho fa a la manera com ho fa Dante a la Divina Comèdia, passant pel purgatori, l'infern i la tornada. Dante és un important humanista. En aquest llibre Tirèsies fa un atac misogin contra les dones, ambientat en Il Corbaccio de Boccaccio, un altre humanista italià.
   4. Llibre quart: Bernat Metge pren la paraula i refuta tots els arguments misògins de Tirèsies, tractant la dona com una igual. Fa també un elogi de les dones famoses de l'antiguitat, tot això per guanyar-se el favor de la reina Maria Lluna, dona de Martí l'Humà. Vol guanyar-se el favor de la reina per tenir un avantatge en el judici, ja que els reis decidirien. Finalment es desperta i s'adona que tot ha estat un somni.

Joanot Martorell i la novel·la cavalleresca

Els dos grans monuments de la novel·la cavalleresca de tots els temps i de la literatura catalana són Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i l'obra anònima Curial e Güelfa.

Tot i tractar-se d'obres relacionades amb la tradició artúrica que es va originar als llibres de cavalleries, ambdues novel·les se'n separen en la mesura que s'esforcen a reflectir la realitat i a plantejar la narració com una història carregada de realisme i versemblança.