Humanisme a Catalunya i València: Petrarca i Ausiàs March

Característiques de l'humanisme

És un moviment cultural que va sorgir a Itàlia a la segona meitat del segle XIV i que es caracteritza per la voluntat de redescobrir i recuperar els escriptors clàssics llatins i grecs. Es van encarregar de recuperar textos de l'antiguitat clàssica completament oblidats i es van esforçar a través de la crítica textual i de la comparació de manuscrits. A més, van aproximar el llatí medieval al llatí clàssic, perquè, juntament amb les obres, miraven de restaurar la llengua en què havien estat escrites.

Amb l'humanisme sorgeix una consciència de la dignitat que dona a l'home la cultura i el domini del bell llenguatge, alhora que es dóna a conèixer una nova figura d'escriptor: el literat, que veu en l'exercici de la literatura un ideal, una vocació i una manera de viure.

Petrarca, fundador de l'humanisme

• Obres en llatí. Responen a la posició humanística de Petrarca. Hi destaquen el seu epistolari, que inclou cartes adreçades a personatges contemporanis i de l'antiguitat.
• Obres en vulgar. Va escriure en italià la seva poesia, aplegada en el Canzoniere. Predominen les poesies líriques, la majoria sonets, i l'autor expressa el seu amor per Laura.

L'humanisme a la Corona d'Aragó

L'humanisme va arribar a la Corona d'Aragó per les relacions que mantenia amb Itàlia durant la segona meitat del segle XV, a través dels funcionaris de la cancelleria reial que entren en contacte amb les primeres manifestacions.

Ausiàs March

• Va néixer a Gandia o a València. Va ser armat cavaller molt jove i com a tal va participar en campanyes militars d'Alfons el Magnànim.
• Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir aquell mateix any.
• Ausiàs es va tornar a casar amb Joana Escorna, que també va morir.
• Va ser un poeta cortesà, l'obra del qual reprodueix encara molts motius de la poesia trobadoresca.
• És el primer poeta de la nostra literatura que escriu poesia en un català sense provençalismes. A més, combina en la seua obra l'experiència amorosa amb la reflexió moral i amb l'expressió de la subjectivitat pròpia.
• La major part de la poesia expressa un amor purament espiritual, un amor que es mostra irrealitzable a causa d'una dama i d'ell mateix.

L'autor entén l'amor com un dilema tràgic, un engany o una passió destructora. L'obra poètica d'Ausiàs March es pot classificar en diversos cicles o grups:

• Cants d'amor: en aquestes composicions l'autor es refereix a la dama amb un senyal o pseudònim.
• Cants de mort: són sis poemes motivats pel traspàs de Joana Escorna.
• Cants morals: Ausiàs March abandona el tema de l'amor i indaga dins de si mateix, fent servir elements de la tradició filosòfica.
• Cants espirituals: en aquests poemes l'autor s'adreça a Déu i s'interroga sobre la seua salvació.

Pel que fa a l'estructura formal, les composicions de March mantenen trets de la poesia trobadoresca, tant en els versos com en les combinacions estròfiques utilitzades.

El recurs expressiu més característic de l'estil d'aquest autor són les comparacions i les imatges:

• Les comparacions situen l'individu en situacions límit.
• Les imatges són reflex de la vida interior del poeta.

Ausiàs March va ser el poeta més important de la nostra literatura medieval: va renovar la tradició trobadoresca i va influir en nombrosos poetes valencians, catalans i castellans.