L'humanisme i Bernat Metge: Lo somni i la literatura catalana
L'humanisme
L'humanisme és un moviment intel·lectual que apareix a Itàlia al segle XIV. Comença a estudiar els autors grecs i llatins des d'una perspectiva nova. No es busca confirmar dogmes del teocentrisme, sinó que es presenten com a obres amb valor literari. Hi ha tres aspectes clau:
- Antropocentrisme: s'allunya del teocentrisme medieval i posa les persones com a centre d'interès. Afirma que l'ésser humà no està condicionat per Déu i és propietari del seu destí.
- Retorn als clàssics: a través de les traduccions dels autors grecs i llatins, el nou sistema de valors, més racionalista, s'anirà estenent entre una nova classe d'intel·lectuals.
- Escepticisme: l'accés a la cultura provoca que els intel·lectuals es qüestionin tot allò que propugna la religió.
Petrarca, Dante o Giovanni Boccaccio són algunes de les figures més representatives de l'humanisme.
A la literatura catalana es pot detectar algun tret gràcies a intel·lectuals i traductors com Bernat Metge o Antoni Canals.
El diàleg humanista o platònic és un dels gèneres clàssics que més va interessar els humanistes. Consisteix en què uns quants interlocutors tracten un tema proposat, com l'amor o la immortalitat de l'ànima…
Bernat Metge
Notari de la Cancelleria Reial, és un dels autors on es poden percebre característiques humanistes.
Quant a la seua obra, com a bon coneixedor de la cultura clàssica, incorpora a un ritme i altres recursos propis del llatí. També deixa sentir una mentalitat més escèptica, pragmàtica, racionalista i humorística pròpia de l'humanisme.
- Sermó: paròdia en vers dels sermons.
- Llibre de Fortuna e Prudència
- Història de Valter e de Griselda
- Apologia
Lo somni
Lo somni és l'obra més important de Bernat Metge. Es defensa de les acusacions d'assassinat de Joan I. Es divideix en quatre llibres:
- I: l'ànima de Joan I i Bernat dialoguen sobre la immortalitat.
- II: el rei, Orfeu i Tirèsies l'exculpen de l'assassinat.
- III: Orfeu descriu l'infern i Tirèsies blasma les dones.
- IV: l'autor elogia les dones per guanyar-se el favor de les dones de la cort.