Humanisme i literatura catalana medieval dels segles XIV i XV
Context cultural dels segles XIV i XV
- Humanisme: és l'emergència d’un nou sistema de valors i referents culturals basats en la racionalitat i la relectura dels clàssics.
- Procés de recessió dels nuclis de producció i d’innovació cultural i literària tradicionals: la monarquia i l'alta noblesa.
- Contactes literaris intensos de la Corona catalanoaragonesa amb el regne de Castella.
- Difusió creixent de la impremta, així com de la lectura i de l’escriptura privades.
- Auge de les universitats i centres d’estudis laics, acompanyat d'un augment de la demanda d’informació especialitzada per part d’uns lectors urbans de classe benestant.
- Una producció extraordinària d’obres catalanes, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat.
L'Humanisme
És un moviment que va néixer a Itàlia i que mira cap a l’antiguitat a través del redescobriment dels valors ètics i estètics. Denota un canvi de sensibilitat, una nova visió de la humanitat i de la seva posició al món. L’Humanisme esdevé un període de trànsit clau entre l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Els humanistes posseïen una vasta erudició i volien conèixer de primera mà els autors clàssics llatins i grecs que el cristianisme medieval no havia transmès plenament. L'objectiu era fer-ne una nova lectura i impregnar-se dels valors morals i estilístics amb què escrivien, tant a l’hora de produir obres en llatí com en les seves respectives llengües vernacles. Pretenien reviure els ideals de racionalisme, mesura i esperit crític propis dels clàssics antics, impulsant el desenvolupament d'una literatura culta i refinada.
Característiques de l'Humanisme
- Concepció harmònica de la bellesa.
- Antropocentrisme (l'ésser humà com a centre del pensament).
- Interès per l’antiga cultura clàssica grecoromana.
- Recuperació del llatí clàssic i dignificació de la llengua vulgar.
La Cancelleria Reial
Organisme burocràtic dirigit per un canceller o alt funcionari encarregat de redactar tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l’estament eclesiàstic de la Corona d’Aragó. Creat al segle XIII, esdevé un focus cultural de primer ordre a partir del 1373, quan s’aplega un grup de copistes especialitzats per a la transcripció de llibres.
La seva transcendència prové sobretot de la uniformitat lingüística que va introduir a tot el territori (Principat de Catalunya, Regne de València i Illes Balears) en l’àmbit de la llengua escrita. Va imposar un model de català unificat, una mena de koiné o llengua comuna administrativa i literària, per damunt de la variabilitat dialectal pròpia de la llengua oral.
Els elements innovadors que reflecteixen aquesta nova mentalitat inclouen un to satíric i burlesc respecte a la moral imperant, influència directa dels autors italians contemporanis (com Petrarca i Boccaccio), racionalisme i voluntat crítica.
Bernat Metge i la seva obra cabdal: «Lo somni»
La seva creació principal és Lo somni (1399), cim de l’Humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura medieval europea. Escrita en primera persona en forma de diàleg filosòfic, narra una nit del protagonista, Bernat Metge, a la presó. Allà se li apareix en visió el rei difunt Joan I (mort sobtadament poc abans), acompanyat de dues figures de la mitologia clàssica: Orfeu i Tirèsies, representants respectius de la música i de l'endevinació, dues de les grans passions del monarca.
Ausiàs March i la concepció de l'amor en la poesia
La producció poètica d'Ausiàs March consta de 128 poemes i més de 10.000 versos en total, estructurats tradicionalment en Cants d’amor, Cants de mort, Cants morals, el cèlebre Cant espiritual (de 224 versos) i diversos poemes de circumstàncies.
L'obra de March representa una ruptura definitiva tant amb la tradició de l'amor cortès trobadoresc com amb l'estètica del dolce stil novo d'arrel dantesca. Proclamant-se a si mateix com el «pus extrem amador», concep la passió amorosa com una força turmentadora i sovint malaltissa, capaç de conduir a una idolatria enganyosa envers la dona i a la condemna espiritual de l’ànima. D'aquesta manera, March refusa la idealització abstracta de la dama i de l'amor per mostrar un conflicte psicològic autèntic entre l'esperit i el desig carnal.
La novel·la cavalleresca: «Tirant lo Blanc» i «Curial e Güelfa»
Trets cavallerescos de «Tirant lo Blanc»
L'obra de Joanot Martorell es defineix com a novel·la cavalleresca (en contraposició als llibres de cavalleries medievals) per les raons següents:
- Versemblança: prescindeix d'elements fantàstics, màgics o meravellosos.
- Espai i temps reals: els esdeveniments se situen en una geografia coneguda (Anglaterra, Sicília, l'Imperi Bizantí) i en una època contemporània o immediata als lectors.
- Dimensió humana dels herois: els protagonistes destaquen per la seva intel·ligència, estratègia militar i valentia, però no tenen poders sobrehumans ni desmesurats; poden ser ferits o morir per malaltia.
- Profunditat psicològica: els personatges mostren emocions complexes, humor, sensualitat i dubtes morals adaptats a les situacions viscudes.
Una altra novel·la cavalleresca cabdal
L'altre gran exponent del gènere en la literatura catalana és el Curial e Güelfa, obra anònima del segle XV atribuïda per la investigació moderna a l'intel·lectual Íñigo d'Ávalos (Enyego d'Àvalos).