Joan Fuster i l'assaig català: repercussió i context de l'època
Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època
L'assaig català: durant la postguerra mostra una situació difícil i precària. Tanmateix, sorgí una literatura d'idees autojustificativa de meditació i explicació de la pròpia personalitat, identitat i història, una producció desenvolupada primer a l'exili i que progressivament apareix en tot el domini lingüístic.
Joan Fuster és l'escriptor més important, rellevant i influent de l'època contemporània del País Valencià. La seua producció s'ha centrat en l'assaig, que abraça una diversitat de temes i aspectes en tres directrius:
1. Escrits sociopolítics
Compromís de l'intel·lectual. Textos més difosos, polèmics i influents. Proposa fer prendre consciència als valencians de la seua identitat i dels problemes propis, de la seua història i de la seua cultura.
«Nosaltres, els valencians»: revulsiu en la societat valenciana. Revisió crítica dels tòpics heretats sobre el fet valencià i establia la catalanitat del nostre país.
2. Reflexió sobre història cultural i literària
Ha aconseguit una rigorositat i amenitat exemplars en àmbits de coneixement com els autors clàssics, la història social de la cultura i de la llengua catalana i de la seua literatura del segle XX: «Ausiàs March, el ben enamorat» i «Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer». Ha estat determinant en la recuperació i difusió del patrimoni literari silenciat durant el franquisme.
3. Assaig humanístic
Conjunt de textos determinants. Medita les manifestacions de la creació artística i sobre la crisi de l'home en el món actual: «Diccionari per a ociosos».
Fuster sempre intentà fer dels valencians un poble més culte, de la cultura valenciana una més moderna. Va enriquir la condició humana amb la defensa de la raó, la independència i la llibertat, amb una prosa clara i precisa, suggestiva i rica, amb claredat expositiva, amenitat, intuïció, provocació i ironia.
Un projecte de vertebració social i cultural
Intentar vertebrar una societat desdibuixada, generar una societat amb una identificació cultural pròpia i forta que acabarà amb la condició subordinada. Lluita contra la subordinació de la llengua, contra la banalitat i la mediocritat d'aquesta subordinació cívica.