Joan Fuster: xenofòbia, escepticisme i l'assaig com a pensament crític
Temes principals de l'obra de Joan Fuster
XENOFÒBIA: el tema seria l'existència i pervivència de la xenofòbia, ja siga com la idea tradicional de «nació diferent». Fuster parla de la idea de patriotisme i del paper de l'educació en la propagació de l'odi a l'estranger.
SER: l'autoconeixement i la manera com ens veiem, per a ell sempre distinta de la realitat. De vegades el que som no coincideix amb el que pensem que som. Altres idees que podem trobar al text és que, amb un text tan curt i enginyós, Fuster vol que el lector desenvolupe el seu esperit crític a partir dels nostres coneixements i de la nostra ètica.
RELLOTGE: Fuster se serveix del «rellotge», un objecte quotidià, que li serveix d'excusa per a parlar de temes més profunds, com ara la consciència del temps. Fuster reflexiona sobre com l'evolució d'aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps (la llibertat, la naturalesa, la justícia).
LECTURA: l'autor explica la incapacitat d'ordenar els assajos de manera temàtica o cronològica. El que Fuster fa, en realitat, és reflexionar sobre la humanitat i la vida: la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser.
GENT: acaba parlant de temes diversos, de qüestions generals que afecten i preocupen les persones (com la lectura). Fuster reflexiona sobre l'ús lingüístic de la paraula «gent» i la possibilitat –o no– de parlar de la col·lectivitat de la qual formem part.
TOTES 2ª PART: Fuster, com a pensador, és el reflex del segle XX, un segle alhora terrible i formidable.
Escepticisme, covardia i concepció de la humanitat
ESCEPTICISME: la seua tesi és la defensa de l'escepticisme com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals. L'utilitza per a reflexionar sobre la humanitat i sobre la concepció que podem tindre de nosaltres mateixos o dels altres.
COVARDIA: tots som covards. Una regla: no censureu ningú perquè siga allò que vosaltres podeu ser. Fuster reflexiona sobre la por en general, la condició humana, la concepció que tenim de nosaltres mateixos, la humanitat i la relativitat de les coses.
CADIRA: la reflexió se centra en l'evolució de la cadira com a element de confort, i la cultura és una temàtica molt present. Pot semblar una reflexió sobre la cadira i la seua evolució cap al terreny de les humanitats, però mostra una singular falta d'imaginació en referència al confort.
L'assaig com a gènere literari
Subgènere: l'assaig és literatura d'idees segons Fuster. Aquest manipula les idees. L'assaig i l'article periodístic ocuparen un lloc important dins la prosa catalana de preguerra. Sorgeix una abundant literatura doctrinal i polèmica. Fuster aconseguí triomfar dins del País Valencià i fora d'aquest.
L'ASSAIG: és un escrit en prosa que exposa la interpretació d'un individu sobre qualsevol tema o problema d'ordre filosòfic, històric, etc. Hi ha una cura en l'expressió, una precisió en el vocabulari i una correcció sintàctica, recursos propis de l'autor.
Estil de Fuster
ESTIL FUSTER: l'adjectivació usant atributs materials, la tendència a la sentenciositat, els modismes populars i refranys, els aforismes autònoms i la ironia desmitificadora. Fuster aporta un treball estilístic que fa de la seua prosa un instrument àgil de pensament i de discussió.