Literatura en català de les últimes dècades: tendències poètiques dels anys 70 als 90
En les últimes dècades un cert grau de normalització: ampliació dels hàbits culturals en la nostra llengua i l'increment de les editorials i els premis literaris. Els joves escriptors dels anys 70 fins a l'actualitat gaudeixen d'una formació universitària. Les seues tendències artístiques són les següents: continuïtat i eclecticisme; contrarealisme; poesia de l'experiència.
1. Continuïtat i eclecticisme
La literatura en català, durant el final del franquisme i la resta dels anys 70, experimenta la recuperació i la revaloració de l'obra de Joan Brossa en la seua poesia visual i els seus poemes-objecte. Brossa va publicar una de les fites de l'experimentalisme poètic: Poesia rara. D'altra banda, es produeix també la integració de totes les tendències anteriors: retorn als clàssics, però també es manté una poesia postsimbolista.
2. El contrarealisme
La reacció antirealista dels anys 70 fa que alguns poetes s'inclinen per una proposta formalista i més culturalista: una poesia independent del compromís polític i una indagació més elitista que solidària. Autors no realistes són Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal.
3. Trets peculiars de la poesia antirealista dels 70
- La poesia es considera un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
- Poesia hermètica, amb imatges i metàfores noves.
- Introspecció i onirisme (que recorda el surrealisme avantguardista): poesia com a instrument d'anàlisi del jo, investigació de la subjectivitat del poeta, del subconscient i dels somnis.
- El desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
4. La poesia de l'experiència
Corrent ètic i estètic inaugurat per Gabriel Ferrater, i elevat a l'excel·lència per Miquel Martí i Pol. El poeta formula les seues vivències i reflexions, sense aspirar a convertir-se en un teòric d'una ideologia determinada. A València, es tendeix a l'autobiografia intimista i a l'escepticisme.
5. La poesia més actual: els anys 90
La poesia de fi de segle té aquests trets:
- Abandona la idea d'erigir-se en memòria col·lectiva i, per tant, la seua funció com a impulsora de la transformació de la societat.
- Es recorre a poemes breus, menys emfàtics.
Entre els poetes valencians destaquen també Vicent Salvador i Anna Montero, entre d'altres. Així i tot, la cançó continua sent el suport de la poesia de millor difusió entre la joventut: des d'Urbàlia Rurana fins a Bajoqueta Rock.