Literatura catalana (1940-1960): clandestinitat, exili i renaixement cultural

Otras lenguas extranjeras3,49 KB

La literatura catalana (1940-1960)

La clandestinitat

Es va formar un grup d'intel·lectuals conegut com l'Estudi, que va publicar una revista en forma epistolar: «Estimats Amics». Es reunien furtivament en cases d'intel·lectuals per celebrar lectures poètiques i continuar amb la revista «Amics de la poesia».

  • L'any 1942, de manera clandestina, es van continuar les tasques de l'Institut d'Estudis Catalans.
  • Editorials en soterranis amb peu d'impremta fals, com si s'haguessin editat els llibres i revistes a Buenos Aires. Un exemple és la publicació de Elegies de Bierville, de Carles Riba.
  • De manera clandestina, l'editorial Destino va publicar Nostres Clàssics.
  • Publicació clandestina de la revista Poesia.
  • El mecenatge i els premis literaris van fomentar la supervivència de la cultura catalana: Premi Joanot Martorell (1944), Premi Víctor Català i Premi Ossa Menor.

L'exili

Molts escriptors van travessar els Pirineus cap a França, a peu o en tren.

  • Els que posseïen documents i diners es van allotjar en el castell de Roissy-en-Brie (residència d'intel·lectuals propera a París, acollits pel govern francès): Mercè Rodoreda, Armand Obiols i Anna Murià.
  • Els militars i els que anaven indocumentats malvivien en campaments de refugiats del Rosselló (França): Pere Quart.

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, quan les tropes de Hitler van envair França, els intel·lectuals van haver de fugir a diversos països. Un gruix important va salpar cap a Amèrica Llatina: Mèxic, Uruguai, Xile i Argentina. A Mèxic es van continuar celebrant els Jocs Florals, es van fundar revistes com Quaderns de l'exili i es van crear diverses editorials, totes en llengua catalana. Es van poder publicar els llibres L'ombra de l'atzavara, de Pere Calders, i Poesies, de Màrius Torres.

Un altre gruix d'intel·lectuals va optar per quedar-se a Europa, com Gran Bretanya, on hi va viure Mercè Rodoreda.

L'obertura cultural

Cap al 1950, el règim de Franco va patir un procés d'obertura a l'exterior, obligat per l'acord d'entrada d'Espanya a l'ONU. Això va suposar l'entrada d'idees europees (música, pensament, cultura, costums, avenços...) i un lleu relaxament de la censura franquista sobre la cultura catalana, provocat per les revoltes estudiantils i obreres.

L'oració composta

Coordinades

  • Copulatives: i, ni
  • Disjuntives: o, o bé
  • Adversatives: però, no obstant això, ara bé, tanmateix, en canvi, altrament, sinó que...
  • Il·latives: per tant, per consegüent, doncs, de manera que...
  • Explicatives: és a dir, això és...
  • Distributives: ni... ni, per una banda... per l'altra banda, sigui... sigui, ara... ara (repetició de nexes)

Jaxtaposades

Es separen amb signes de puntuació: , ; : ...

Subordinades

  • Substantives: es poden substituir per això.
  • Adjectives: verd.
  • Adverbials: CC.

Descargar

PDF Word HTML