Literatura Catalana Contemporània: De la Guerra Civil als Anys 70 segons Joan Fuster
T.1: De la Guerra Civil fins als Anys 70
Segons Joan Fuster en la seva obra sobre la Literatura catalana contemporània, les conseqüències que la Guerra d'Espanya va tindre sobre la nostra literatura van ser transcendentals: amb la derrota de la República i la victòria del franquisme s'estroncava l'establiment d'una normalitat, les bases de la qual s'havien configurat en les quatre dècades anteriors, sobretot a Catalunya.
La narrativa sota el franquisme i l'exili
La narrativa ho patí pitjor, tot i que els escriptors obligats a l'exili a poc a poc van reconstruir les seves vides i reprengueren la seva obra. Tots ensopeguen amb el problema de reconstruir el mercat literari, en una situació en la qual la política lingüística uniformitzadora de la dictadura relegava el valencià als àmbits íntims.
La censura i les primeres publicacions
A més, la censura controlava allò que es publicava i fins a l'any 1958 es van prohibir les traduccions en un intent de consolidar la imposició lingüística existent. A partir dels anys 50 sorgeixen a Barcelona col·leccions dedicades exclusivament a la novel·la com "El club dels novel·listes", que permeten publicar autors formats abans de la guerra com Mercè Rodoreda, Josep Pla o Josep Maria Espinàs, entre altres.
- Pere Calders: Des de l'exili, torna a publicar amb "Cròniques de la veritat oculta" (1955).
- Mercè Rodoreda: Amb "Vint-i-dos contes" (22 contes), marca el preludi de les grans novel·les posteriors.
El ressorgiment al País Valencià
Gràcies a les editorials Sicània i Torre, al País Valencià apareixen noves veus i la primera novel·la d'Enric Valor, "L'ambició d'Aleix", que també comença a publicar les seves "Rondalles valencianes".
La industrialització literària dels anys 60
La dècada dels 60 fou aprofitada per la nostra literatura per endegar una incipient indústria amb editorials com Edicions 62 (amb col·leccions de narrativa) i obres com "La Cua de palla", dirigida per Manuel de Pedrolo i especialitzada en traduccions de novel·la negra.
Cap a l'hegemonia i la transició
Al final de la dècada dels 60, la novel·la havia recuperat l'hegemonia entre el públic lector. Es va afegir la temàtica fantàstica, psicològica, realista o de contrast amb cultures de l'exili, amb tècniques i temàtiques molt actuals.
Autors clau de la transició
Hi destaquen autors com Terenci Moix i Baltasar Porcel, precursors de l'eclosió narrativa de la dècada dels 70, quan el franquisme estava extinguint-se amb la mort del dictador i la democràcia s'albirava amb l'amplificació dels usos formals.