Literatura catalana i valenciana del segle XX: poesia, narrativa i exili

Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu (1913-1985) va evolucionar paulatinament des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a una poesia més realista.

Existencialisme

A Cementiri de Sinera, el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país. Veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i buscant l'eixida d'un laberint absurd.

Realisme social

La pell de brau inicia el període realista. La guerra entre germans i la demanda de pau, perdó i tolerància hi apareixen envoltades amb una simbologia d'arrels hebrees (jueus, perseguits...) a la recerca d'una terra promesa. El poeta s'implica en les aspiracions del poble demanant que Espanya siga un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Heus ací les principals característiques de la seua poètica:

• La densitat i l'hermetisme amb símbols procedents del món antic, com per exemple Esther (heroïna jueva que impedeix l'extermini del seu poble pels perses).
• L'aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats en relació amb un significat abstracte, relacionat amb la mort i la llengua.
• Els temes recurrents són la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país.
• Hi predomina el pessimisme.
• La recreació mitològica no és un recurs utilitzat per evadir-se de la realitat, sinó per denunciar i moralitzar.

Juntament amb Joan Fuster, va ser un dels artífexs de la reconstrucció de la pàtria. A més, la musicació dels seus poemes ha contribuït a difondre la seua obra.

El ressò social de la poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003) ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer, especialment entre els joves lectors. La seua obra, senzilla, tendra i fresca, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració de cantautors com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet...

El ressò social d'aquest autor té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seua vida:

• El lligam al poble natal, que l'ha fet popular al seu entorn.
• La condició obrera i el treball a la fàbrica La Blava durant molts anys, que l'ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats de la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta.
• Les conseqüències de l'esclerosi múltiple, que van provocar onades d'empatia i solidaritat entre els lectors.
• El compromís del poeta amb el país i la justícia social.
• Els seus poemes descriuen la realitat d'autèntics «herois» de la vida quotidiana.
• El seu llenguatge directe, narratiu i despullat de retòrica. Amb paraules senzilles i ben triades aconsegueix metàfores que atrauen l'interès del lector. Els referents són l'amor, el desig, la vida quotidiana, el treball i la mort.

Miquel Martí i Pol és un dels escriptors de poesia més venuts de la nostra literatura del segle XX.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

L'obra de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) va tindre gran difusió durant els anys 70.

Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d'orella, La nit i La clau que obri tots els panys, i el 1966, L'amant de tota la vida. En aquestes obres és present la misèria de la postguerra i la sensació d'angoixa de l'existència humana i de l'opressió política i moral.

Hi trobem els trets temàtics dels poetes de postguerra de tradició simbolista, però amb un estil propi de la poesia realista dels anys seixanta.

Aquesta orientació realista s'aferma a Llibre de meravelles, on el poeta es mostra sorprès i desesperat per la misèria que contempla, i conscient de la seua responsabilitat. A L'hotel París (1973) narra i descriu la part més sòrdida de la vida humana.

La poesia d'Estellés, doncs, aporta:

• L'exposició crua de la realitat quotidiana, on predominen els temes de la fam, la mort, l'amor i el sexe, la misèria i el dol de la postguerra.
• L'estil col·loquial.
• Les referències a la cultura popular, la ironia i la paròdia.
• La teatralitat que comporta l'aparició freqüent del destinatari. Relacionat amb el caràcter col·loquial, Estellés raona sovint amb si mateix o amb algun suposat interlocutor.
• La narrativa: Estellés explica històries que formen part de la cultura de l'entorn i poden ser interpretades com a llegendes urbanes o fets que s'expliquen en molts pobles.

Context sociopolític

La derrota de la República espanyola dona pas a un govern feixista. S'abolix l'Estatut d'Autonomia i el català perd l'oficialitat. La literatura viu un doble exili: aquells escriptors que es veuen obligats a abandonar el país i aquells que viuen un exili interior. Es pot observar en etapes diferenciades:

• Entre el silenci i l'èxode (1939-1946): és el període més dur. La literatura catalana viu en la clandestinitat. La llista dels qui van haver d'emprendre l'exili inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències: Josep Carner, Carles Soldevila, Mercè Rodoreda, Pere Calders... La majoria va tornar al país. En l'exili es van organitzar i es van crear revistes com Quaderns de l'exili o Pont Blau.
• El resistencialisme (1956-1960): el manteniment de la dictadura franquista passa de la clandestinitat a un resistencialisme cultural. Malgrat la continuïtat de la censura, es publiquen obres dels escriptors anteriors a la guerra, com Josep Pla, Llorenç Villalonga o Rodoreda, i apareix la primera generació de novel·listes com Manuel de Pedrolo o Josep Maria Espinàs. Perucho i Pere Calders opten també per una literatura imaginativa o fantàstica, que pot llegir-se metafòricament.
• La dècada dels anys 60: la dictadura evoluciona cap a posicions més permissives. Es creen premis, revistes i editorials, i alguns escriptors exiliats, com Joan Oliver o Joan Sales, poden publicar. La falta d'escriptors, d'editors i de públic lector fa que la producció valenciana es mantinga fidel als gèneres més tradicionals.

Enric Valor

L'obra d'Enric Valor sembla suplir la manca de prosa narrativa entre els autors valencians des dels temps de la Renaixença. A les Rondalles valencianes, Valor reelabora literàriament els contes populars valencians, com ho havia fet Andersen al segle XIX. D'altra banda, a les Narracions de la Foia de Castalla se'ns mostra com un narrador sòlid dins de la novel·la realista i rural, amb la dualitat modernista i l'exposició de les dures condicions de la vida. L'ambició d'Aleix i la idea de l'emigrant semblen sintetitzar les característiques dels corrents narratius anteriors (costumisme, realisme, narrativa psicològica i modernista).

La seua obra presenta una triple dimensió: la de gramàtic (la flexió verbal), la de folklorista (recull de rondalles valencianes) i la de novel·lista (la trilogia de Cassana). L'autor de Castalla no inclou les innovacions dels autors dels anys 70 i 80, sinó que segueix escrivint amb la linealitat i el detallisme descriptiu propis de la prosa realista i naturalista. Sitúa les obres enmig d'un paisatge ple de bellesa i de costums tradicionals que formen part de les arrels populars; els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen cap a la justícia social. L'estil es caracteritza per un llenguatge molt correcte, expressions populars, prosa equilibrada i descripcions detallades i minucioses; el seu model narratiu és realista i naturalista.

La seua fidelitat li ha suposat nombrosos premis, com el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes i diversos honoris causa de diferents universitats.

Mercè Rodoreda

Va començar a publicar el 1930 i incorpora elements innovadors. Marcada per la guerra, l'exili i una vida sentimental novel·lesca, això es reflecteix a les seues obres: La plaça del Diamant, Quanta, quanta guerra, El carrer de les Camèlies i, especialment, Aloma, que enriqueix la personalitat dels personatges.

L'obra de Rodoreda destaca per la capacitat de fer avançar l'acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior. La descripció de persones, llocs i situacions sembla una projecció del pensament dels personatges; els diàlegs es confonen sovint amb el pensament dels personatges, i els diferents estils de discurs citat fan present el caràcter, el temperament i el pensament dels personatges. Narració, descripció i diàleg apareixen fosos en una unitat indestriable, que no pot ser fragmentada. La psicologia dels personatges es fa palesa a través de les accions.

Rodoreda va viure a l'exili a Europa i va enriquir el seu corpus literari amb elements existencialistes, neorealistes i simbòlics.

Les obres més importants són La plaça del Diamant, Quanta, quanta guerra i El carrer de les Camèlies.