Literatura catalana medieval: Bernat Metge, Joanot Martorell, Jaume Roig y Joan Roís de Corella

La Cancelleria Reial

Els cancellers s'encarregaven de redactar els documents, cuidar els papers, l'ortografia, la tinta, copiar i conservar els documents reials. Calia saber perfectament redactar en llatí, català i aragonès.

Les obres de Bernat Metge

Les obres de Bernat Metge estan classificades en dos grups:

• Les joguines: món de la paròdia (sermó).
• Obres d'autodefensa i d'autojustificació:
  • Fortuna e Prudència.
  • Valter i Griselda.
  • Lo Somni (més important).

Lo Somni

Primer llibre: filosòfic, tracta de la immortalitat de l'ànima (Metge és escèptic).

Segon llibre: quatre preguntes:

1. Causa de la mort: demostrar la maldat dels envejosos i mostrar a Metge com a víctima.
2. On és?: al purgatori, gràcies a la Mare de Déu.
3. Per què s'ha aparegut a Metge?: Déu li ha permès per a evitar que la seua ànima es condemne.
4. Quins són els dos humans amb ell?: Orfeu i Tiresies.

Tercer llibre:

• Orfeu canta la seua vida.
• Misogínia de Tiresies.
• Fonts clàssiques.

Quart llibre:

• Elogi de les dones: 6 reines.
• Crítica als homes.
• Els animals fan sorolls i Metge desperta.

Valter i Griselda

Va anar a un procés (1388) per les acusacions de malversació de fons. Metge es defensa per valedors (Isabel de Guimerà, filla del tresorer) (Berenguer de Relat, a qui Metge adreça la traducció). Ús conscient de la literatura per a benefici propi.

Aspectes:

1. Forma de redactar (sintaxi llatina): primer exemple de prosa humanística.
2. Introducció de Petrarca: primera menció de Petrarca a la península Ibèrica.

Sermó

Aspectes de la vida de Metge: 211 versos, alterna versos llargs i curts i rima de 2 en 2. Paròdia dels sermons mantenint l'estructura dels sermons:

• Tema.
• Consell.
• Demostració.
• Final.

Joanot Martorell

Vida de Martorell

Va nàixer probablement a València entre el 1405 i el 1411. Pertanyia a la noblesa. El 1435, a la mort del pare, va ser declarat hereu universal. L'any 1437 va desafiar el seu cosí Joan de Mompalau, que s'havia promès en matrimoni secret amb la seua germana menuda i havia tingut relacions i després s'havia negat a casar-s'hi. Va aconseguir que el rei Enric VI d'Anglaterra fora el jutge del combat, que mai es va dur a terme i es va resoldre amb un acord econòmic. La seua situació econòmica va empitjorar i va anar tenint diversos problemes pels quals va acabar arruïnat i empresonat per assaltar mercaders i altres delictes el 1449. El 1460 va començar a escriure el Tirant lo Blanc. Va morir entre el març i l'abril del 1465, solter i sense descendència.

Jaume Roig

Va estudiar medicina i va exercir de metge a València; fou metge de la reina Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim. Casat amb Isabel de Pellicer, va tenir sis fills, i la filla menuda va professar al convent on era abadessa Isabel de Villena, convent del qual eren benefactors Jaume Roig i la seua esposa.

L'obra per la qual és conegut és el llibre anomenat Espill, també anomenat Llibre de consells i Llibre de les dones, deguts als editors posteriors. És una novel·la escrita en vers, seguint la tradició de les noves rimades, és a dir, parts, ja que està escrita amb versos aparellats de quatre síl·labes, cosa que en dificulta la lectura.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

La seua obra, en prosa o en vers, va ser molt coneguda i divulgada a la València del segle XV. La família de Corella pertanyia a la noblesa menor valenciana. Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. Encara que probablement no va ser ordenat sacerdot, va obtenir el títol de mestre en teologia. No es va casar mai, però va tenir dos fills de la seua relació amb Isabel Martínez de Vera.

L'obra de Corella és extensa i variada, tant en prosa com en vers, i tracta tant temes religiosos com profans. El centre d'interès de les seues obres profanes es concreta clarament en l'amor, exposa faules mitològiques, com les de Narcís o el judici de Paris. El pas del temps sembla que li fa incorporar gradualment més elements religiosos. Cap al final de la seua vida va dur a terme la llarga tasca de traduir la Vita Christi del cartoixà Ludolf de Saxònia i va imprimir a Venècia una bella versió dels Salms.

L'obra de Corella va desenvolupar unes formes d'expressió molt innovadores, va aplicar tècniques d'un gènere a un altre i va combinar de vegades el vers amb la prosa dins de la mateixa obra. Estilísticament, es caracteritza per l'abundor de metàfores, d'al·lusions i per l'ús freqüent de la hipérbole. La llengua utilitzada per Corella té una gran quantitat de llatinismes i utilitza molt sovint l'hipérbaton: els verbs solen anar al final de la frase, imitant la sintaxi llatina.