Literatura catalana de postguerra: Estellés, Espriu, Martí i Pol, Fuster i Mira
Literatura catalana de postguerra
Tendències generals
Tendències postguerra (avantguardisme i postsimbolisme): Joan Valls, desenvolupisme (realisme social, humanístic i històric), Estellés i Espriu, Nova cançó (democràcia i lluita), Maria del Mar Bonet. Musiquen part de l'obra.
Vicent Andrés Estellés
- Llibre de meravelles.
- Oposat a la poesia pura i al lirisme hermètic.
- Crea un món propi.
- Tracta la realitat quotidiana d'una manera expressiva.
- Els sentiments i la mort.
- Llengua col·loquial, retòrica i estilística.
Salvador Espriu
- Bona educació, resultats de 10. Llibre als 15 anys.
- Nou narrador que no s'acobla als cànons.
- Intel·lectualisme extrem. Descriptivisme càustic.
- Riquesa idiomàtica. Complexitat temàtica.
- Relata una història col·lectiva.
- Monòleg interior. Narrativa psicològica.
- Registres tràgic, psicològic i realista.
- Temàtica: la mort, relacionava la quotidianitat amb la mitologia.
- Burla la censura franquista (Sepharad, Sinera).
- Cementiri de Sinera: narra un món destruït per la guerra i un diàleg amb els morts.
- To èpic i didàctic. Llibertat i justícia.
Poesia actual
Es recuperen obres de Foix. Se n'obliden del realisme i passen a l'experimentalisme. Als anys 80 elaboren una visió de la realitat del jo. Època marcada per la mort dels poetes de la postguerra. Als anys 90, adéu a la col·lectivitat, hola a la intimitat i la intuïció.
- Poesia no realista: el lector dins del text.
- No anècdota ni argument. Discurs autònom.
- La paraula suggereix.
- Poeta subjectiu.
Gabriel Ferrater i Martí i Pol
Martí i Pol (1923-2003): obra de caràcter biogràfic i preocupació social. To interior i personal. Primers poemes sobre la mala situació laboral. Parla de la seua gent, de la malaltia i escriu sobre la mort i la malaltia. Referències a la nació i la societat. Recitat per polítics i musicalitzat.
Assaig i pensament
Joan Fuster
- Millor assaig de la postguerra. Perillós per la càrrega ideològica.
- Gènere: assaig i poesia.
- Existencialisme i humorisme.
- Temes: història i política.
- «Nosaltres, els valencians»: estil fresc, desenfadat i col·loquial.
- Irònic i satíric. Crítica i autocrítica.
Joan F. Mira
- Traductor i novel·lista.
- Articles en diari que després es reuneixen en llibre.
- Llenguatge col·loquial, lector comú.
- Columnisme d'opinió. Gust divertit i indignat.
- Reflexió final. Implica al lector.
- Temes: nacionalisme, cultura, poder i llengua.
- Dels polítics més famosos, amb postura escèptica.
- Compromís amb la cultura i el país.
- Importància simbòlica de les identitats nacionals, i això passa en totes les cultures.