Literatura catalana del segle XIV: humanisme, Ausiàs March i Bernat Metge

1. Prosa i poesia del segle XIV

Diferències entre els trobadors i Ausiàs March

Trobadors (occità):

• Poema joc retòric.
• To de lament per la no correspondència de la dama.
• Midons: dama idealitzada. El trobador li jura fidelitat a canvi de protecció i d'acceptar la relació amorosa.
• Tornada: després de la cobla.
• Imatges i figures literàries fàcils.

Ausiàs March (català):

• Poesia sincera i personal, inclou reflexions sobre la mort.
• To intimista on s'expressen dubtes i certeses, defectes i virtuts.
• La dama és un ésser de carn i ossos: la dona té virtuts i vicis, i el que més destaca d'ella és la intel·ligència. Dama voluble i variant.
• Tornada: final del poema, senyal.
• Les imatges són símbol i figures literàries complicades.

2. Obres en prosa de Bernat Metge

Història de Griselda

• Traducció en prosa catalana de la versió llatina de Petrarca.
• No és original: és una adaptació del conte del Decameron.
• Es popularitza ràpidament.
• Està intercalada en una carta a Isabel Guimerà perquè intercedeixi a favor seu davant les acusacions que li han fet.
• El metge se sitúa en paral·lel a la protagonista: si ella pateix, ell també.

Apologia

• Inspirada en el Secretum de Petrarca.
• Obra incompleta.
• Fragment del diàleg entre ell i un amic seu que manifesta una actitud humanista i aloga autors antics.

Lo Somni

• Podria ser la primera obra totalment humanista en català, perquè té una prosa llatinitzant, ús de fonts clàssiques i humanístiques i una posició personal acèptica només sotmesa a les raons de l'intel·lecte humà.
• Agrair Martí i convèncer el nou rei, interessat en la cultura medieval, les llengües devotes i moralitzadores.
• Era més religiós que amant dels clàssics, i Metge va fingir. Per això és una obra humanista d'intenció més que de forma.

Els 4 llibres de Lo Somni

1r llibre: Es troba a la presó. Li apareix l'ànima de Joan I i sosté un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. El rei intenta convèncer Vernat, que es declara incrèdul de la immortalitat de l'ànima. La teoria clàssica medieval diu que la ignorància és causa d'infelicitat; per això Bernat s'ha de convèncer de l'error de les seves creences i recuperarà la felicitat. El rei ho aconsegueix. El llibre reflecteix el pensament humanista i posa en dubte les coses argumentant racionalment.

2n llibre: Coneixem dos companys de Joan I. Joan I explica que el destí de la seva ànima no és l'infern sinó el purgatori. Hi va perquè serà purificada i anirà al cel. Aquesta part defensa la innocència de Metge. L'autor discuteix arguments actuals: la mort del rei en una cotxera, la possibilitat del seu destí i l'anàlisi de la situació política del moment, on la monarquia s'enfronta a les ciutats.

3r llibre: Apareixen dos personatges: Orfeu, que explica la seva vida com a viatger i descriu l'infern igual que Virgili i Dante, i Tirèsies. L'episodi d'Orfeu permet a Metge seguir investigant el destí de l'home. Orfeu havia deixat tot per amor; amb la seva història, Tirèsies parla de l'amor i de les dones. L'endeví és expert per experimentar la naturalesa dels dos sexes. Tirèsies mostra a Metge que estava equivocat en confiar la felicitat a l'amor per una dona que és la seva amant i no la seva esposa. Això deriva en un atac violent i radical contra les dones.

4t llibre: Metge defensa les dones, fent especial atenció a Maria de Luna per guanyar-se el favor. Després ataca els homes pel seu mal comportament. Després comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies, però no fa cas i li diu que no s'ha de preocupar i ha de dirigir l'atenció a la saviesa i a Déu.

3. L'humanisme

Concepte i característiques

El humanisme del segle XV va introduir l'interès per l'home i l'antropocentrisme. La llibertat de les persones és el do més preuat que ens ha donat Déu. En l'antiguitat, l'humanisme era amor a la condició humana; en el camp filosòfic, és el retorn als clàssics llatins i grecs.

S'utilitza per descriure el moviment cultural i intel·lectual que deixa empremtes en el món bíblic, del pensament polític, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura en llengües vernacles.

Origen i expansió

• L'humanisme sorgeix a Itàlia, on es comença a escriure per crear bellesa; la literatura comença a tenir valor artístic.
• "Dolce stil nuovo": nova manera d'entendre la creació poètica. Eren autors italians que feien poesia en estil trobadoresc o que s'anyoraven de la cavalleria.
• "Dona angelicata": plena de virtuts, transforma el desig masculí en quelcom més transcendent, en noblesa que purifica l'home i rebutja el desig sexual.
• Francesco Petrarca: promotor i impulsor de l'humanisme a Itàlia. L'humanisme potenciava un llatí ric i elegant, eliminant paraules i expressions corruptes del llatí vulgar.
• Joan Lluís Vives: un dels màxims exponents. Humanista valencià que va residir al centre d'Espanya i va escriure tota la seva obra en llatí.