Literatura catalana del segle XIX: Verdaguer, realisme, naturalisme, Guimerà i Oller
La poesia èpica de Jacint Verdaguer
El valor dels poemes èpics, llegendaris i històrics de Verdaguer augmenta, pel fet que no hi ha cap precedent dins de la literatura catalana.
L'Atlàntida (1877): és una obra definitiva per a la Renaixença. És un poema integrat per deu cants i una conclusió, que narra l'enfonsament del continent dels atlants. L'obra aprofita el poema L'Espanya naixent que Verdaguer havia presentat als Jocs Florals, i va ser traduïda a diverses llengües. El fet innovador rau en el protagonisme dels elements naturals; no triava herois humans com exigia l'èpica, i això es va etiquetar com a poema geològic. A nivell narratiu, a més de la part descriptiva, es destaca la narració dels fets, que utilitza elements de la mitologia grega, cristiana i d'altres tipus històrics. A la tècnica cal destacar el domini del ritme o de la musicalitat del vers, al mateix nivell que la construcció argumental o narrativa. Rep la influència de Víctor Hugo en la utilització del vers alexandrí i del decasíl·lab èpic amb cesura femenina.
En què consisteix el realisme literari (objectiu i tècniques narratives)?
El realisme va ser el corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es centra sobretot en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat del seu temps i mostrar els grans processos socials de l'època.
Característiques:
Valoració de la capacitat d'observació i el desig científic: interès per l'exposició i el retrat detallista.
Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
Rebuig de la idealització romàntica. Recerca del verisme, l'objectivitat i la imparcialitat en la presentació de les situacions, els personatges i els temes.
Presència de motius relacionats amb la realitat contemporània de l'autor. La font d'inspiració és la realitat, urbana o rural, però no bucòlica.
Aparició freqüent d'escenes i personatges extrets de la vida quotidiana: burgesos, obrers, camperols.
Èmfasi en els temes socials: les convencions, els diners, el matrimoni, les condicions laborals del proletariat, etc.
Crítica i denúncia de la problemàtica social i de les xacres que comporten el capitalisme i la vida urbana, que portaran cap al moviment naturalista.
Recerca d'un estil verosímil, descriptiu, detallista, etc.
Explica els dos gèneres teatrals que va conrear Àngel Guimerà: tragèdia històrica i drama realista. Posa algun exemple de cadascun.
Tragèdia històrica (1879-1890): totes les obres són escrites en vers, solen tenir lloc en una època remota, en escenaris exòtics, i els personatges són bons. Hi ha trets que seran característics de Guimerà al llarg de la seva obra: amors forts com la mort, persones desarrelades però de bon cor, capaces de sacrificar sentiments i d'enamorar-se, barreja de cultures i persones marginades de la societat que solen ser més nobles. Obra: Judit de Welp (1886)
Drama realista (1890-1900): escrit en prosa, presenta problemes socials a causa d'un conflicte amorós, amb escenaris contemporanis a Guimerà. Conserva trets romàntics, com ara personatges idealitzats i apassionats. Aquestes obres tenen dosis de denúncia i de desaprovació de la violència. Obra: Terra Baixa (1896)
Què pretén el naturalisme literari?
El naturalisme literari pretén aplicar el mètode científic a la literatura. Dues tendències científiques de l'època influeixen en aquesta concepció de la novel·la: el positivisme i el darwinisme. Es pretén que l'escriptor observi la realitat amb ulls de científic i apliqui els mètodes d'anàlisi científic a aquesta realitat.
El resultat serà la novel·la. Segons els naturalistes:
Segons les teories darwinistes, l'home està sotmès a les lleis de l'herència i del medi.
El novel·lista ha d'experimentar amb els personatges com un científic i sovint els posa en situacions extremes i límit per veure les seves reaccions.
L'escriptor s'ha de basar estrictament en l'observació de la realitat (positivisme), mostrar-se distant i impassible davant dels fets, que descriu d'una manera molt crua.
Enumera les novel·les de Narcís Oller.
La papallona (1882)
L'escanyapobres (1884)
Vilaniu (1885)
La febre d'or (1890-1892)
La bogeria (1899)
Pilar Prim (1906)