Literatura Medieval Catalana: Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena i Anselm Turmeda
Autors Clau de la Prosa Medieval Catalana
1. Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer va ser un frare dominicà, famós com a orador i taumaturg. Va predicar per tot Europa i va participar el 1412 en el Compromís de Casp en favor de Ferran d'Antequera. Bona part dels seus sermons s'han conservat gràcies als reportadors o taquígrafs que l'acompanyaven i que intentaven reproduir al peu de la lletra les paraules del predicador. Parlava per a grans multituds que el seguien allà on anava, normalment per un període limitat de temps, per raons diverses.
Els seus sermons arribaven fàcilment al gran públic gràcies al seu estil directe i expressiu, caracteritzat per:
- Un llenguatge col·loquial i popular.
- L'escenificació i la gesticulació en part dels seus discursos, recurs clau atés que predicava sovint en llocs on es parlaven altres llengües.
- Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per a fer-los molt més entenedors.
- Ús de recursos retòrics repetitius per a facilitar la memorització de les idees principals dels seus sermons.
- Utilització d'exemples (exempla), comparacions i onomatopeies.
2. Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490)
Filla natural de l'humanista Enric de Villena, va ser abadessa del convent de la Santíssima Trinitat a València. Va escriure la Vita Christi, una biografia de Jesucrist concebuda originàriament com a lectura edificant per a les monges del seu convent.
El tret més remarcable de la seua obra és un punt de vista marcadament femení: la figura de Jesús passa a un terme secundari per a destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn. Sor Isabel de Villena fa gala de:
- Una gran imaginació narrativa.
- Un interés especial per la vida familiar de Jesús.
- La intenció deliberada de commoure el públic lector.
- Un detallisme domèstic quotidià que no apareix en cap dels quatre evangelis canònics.
3. Anselm Turmeda (Mallorca, 1352/1355 - Tunis)
L'obra d'aquest frare franciscà és un dels màxims exponents de la literatura satírica medieval. Cap al 1385 va viatjar a Tunis, on es va convertir a l'islam. Hi va gaudir d'un gran prestigi com a home savi i sant, fins al punt que la seua tomba encara és venerada públicament.
Entre les seues obres més destacades trobem:
- El llibre de bons amonestaments: exposició en vers de consells basats en principis morals propis de l'època.
- La disputa de l'ase: obra en què el narrador discuteix amb un ruc sobre la presumpta superioritat de la dignitat humana enfront de la dels animals. Empra la sàtira per a posar en dubte, amb notables dosis de comicitat, el comportament moral dels éssers humans. El text demostra progressivament que la condició dels animals supera la dels humans, fins que el docte fra Anselm argumenta que Déu va triar encarnar-se en figura humana a través de Jesucrist.
El que distingeix Turmeda del moralisme més ortodox de Ramon Llull i Francesc Eiximenis és el seu moralisme heterodox: pretén moralitzar a través de l'humor, el sarcasme i la paròdia, mostrant de manera explícita al lector tot allò que cal evitar fer.