Llibre de Joan I, Bernat Metge i Tirant lo Blanc: Literatura Catalana Medieval

Bernat Metge i Lo somni

En el llibre primer, mentre Metge dorm, se li apareix Joan I, acompanyat d'Orfeu i Tirèsies. Comença un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.

En el llibre segon continua el diàleg i s'hi tracten les circumstàncies de la mort d'aquest rei. Joan li diu que Déu el fa morir perquè els seus enemics mostrassen la seua maldat i els seus companys demostrassen la seua innocència.

En el llibre tercer, Orfeu explica el seu amor per Eurídice i la seua baixada a l'infern per a recuperar-la. Tirèsies aprofita el seu relat per a introduir el tema de l'amor i efectuar un atac violent contra la passió i la perversitat femenina.

En el llibre quart, Metge replica a Tirèsies amb un elogi d'algunes dones singulars.

Bernat Metge i el context cultural

Com a funcionari de la Cancelleria reial, Bernat Metge va entrar en contacte amb els nous corrents culturals de l'humanisme i va contribuir a crear un model de prosa culta.

Trobadors i joglars

Els trobadors eren poetes cultes, de condició social alta, i no necessitaven les seues facultats artístiques per a viure, mentre que els joglars eren artistes d'entreteniment, i depenien de les seues actuacions per a viure.

Llibres de cavalleria i novel·la cavalleresca

• Llibres de cavalleria: narren aventures meravelloses, herois sobrehumans, espais imaginaris i època llunyana.
• Novel·la cavalleresca: narra fets creïbles i verosímils, herois humans i reals, espais reals i pròxims, i temps pròxims a l'autor.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

Joanot Martorell va començar a redactar-la al començament de l'any 1460. Es divideix en 5 parts.

Primera part

La primera part transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per assistir a les festes del casament del rei. A Londres es fa cavaller i és nomenat el millor cavaller després de participar en diversos tornejos.

Segona part

En la segona part l'acció es trasllada a Sicília i a Rodes. Tirant va a Rodes en socors dels assetjats, acompanyat per Felip. Primer arriben a Sicília, on Tirant s'enamora de Ricomana. Després s'embarquen a Rodes. Tirant socorre la ciutat i aconsegueix fugir els moros.

Tercera part

La tercera part transcorre a l'Imperi Grec. Tirant rep una carta de l'emperador en què li demana ajuda per a plantar cara als turcs. El cavaller s'embarca amb la seua gent i arriba a Constantinoble. El protagonista s'enamora de la princesa Carmesina. Aquesta tercera part es considera el nucli de la novel·la: és la més llarga i hi figuren definitivament tots els elements característics: escenes bèl·liques i cortesanes, humor, sensualisme i erotisme.

Quarta part

En la quarta part l'acció es trasllada al nord d'Àfrica, on va a parar Tirant després de naufragar. Recollit per un gran senyor, Tirant l'ajuda en la seua lluita contra el rei Escariano. Conquisten tot el nord d'Àfrica i converteixen milers a la religió cristiana.

Cinquena part

En la cinquena part, Tirant torna a Constantinoble amb un gran exèrcit i derrota els turcs. L'emperador li dona la filla com a muller i el nomena cèsar i hereu de l'imperi. Però al cap de poc, Tirant emmalalteix i mor.