Manuel de Pedrolo, Joan Francesc Mira y Joan Fuster: Literatura catalana del siglo XX

Manuel de Pedrolo

Va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va conrear tots els gèneres, tots li interessaven per explicar el seu pensament i recrear nous mons.

L'obra teatral de Pedrolo no és molt nombrosa. Escènicament, els personatges habiten un món tancat de l'espai exterior, a causa de la **por** que es produeix davant tot allò desconegut. Les seves obres s'assemblen al **teatre de l'absurd**, per burlar la **dictadura franquista**.

Temàticament es poden distingir dos grups d'obres:

• Obres de rebel·lió: on els personatges intenten una rebel·lió contra la situació d'opressió (Homes i nos).
• Obres filosòfiques: centrades en preocupacions filosòfiques (Cruma).

Les seves últimes obres són La sentència, i on la denúncia contra l'Estat espanyol fa que la seva obra deixe de ser publicada.

Poesia

La poesia dels anys 70 assoleix **dues tendències**. D'una banda, la continuïtat i l'evolució de poetes provinents de diferents moments del segle; i d'altra banda, la nova poesia, grup de poetes que tenen en comú el **rebuig del realisme**.

Quant a les tendències, en predominen tres que hi han estat presents al llarg del segle XX:

• Una poesia basada en la **experiència personal**.
• Una poesia que connecta amb el **simbolisme** i amb el **surrealisme**.
• Una poesia **experimental**.

En la poesia dels anys 80 i 90, la crítica assenyala alguns trets compartits en la major part dels poetes: la poesia extensa com a resultat de l'experiència o la influència de la **crisi de la societat urbana**.

Joan Francesc Mira

És escriptor (assagista i narrador), antropòleg, professor de grec i traductor.

La seva obra assagística està filtrada per un **coneixement profund de la societat**, així com de la literatura occidental des de Grècia fins a l'actualitat.

És un autor de molts estudis assagístics que giren al voltant de la **sociologia**, l'**etnografia** i l'**antropologia**. Destaquen els primers assaigs de Mira (Crítica de la nació pura).

Sense eixir del gènere assagístic, cal destacar la tasca de Mira com a divulgador de la vida i de l'obra d'alguns **valencians universals**: Sant Vicent Ferrer, Ibáñez...

Moltes reflexions de Mira estan avalades per fets concrets de l'experiència, la qual cosa ens facilita la seva comprensió.

Joan Fuster

La postguerra no és un bon moment per al debat i la reflexió, ja que la **dictadura franquista** va exercir la **censura** i la repressió de la reflexió. En aquest context, als anys 50 apareix **Joan Fuster**.

Joan Fuster fou assagista, poeta, traductor, articulista i professor. Es va llicenciar en Dret, però gairebé no va exercir. La seva producció es pot classificar en:

• Estudis d'història cultural: iniciats als anys 50, se centraren en els clàssics valencians.
• Estudis de caràcter cívic i social: neixen del compromís de Joan Fuster amb la seva terra (Nosaltres, els valencians).