Mercè Rodoreda: Biografia, Context Històric i Etapes Literàries
Context Històric i Cultural
El triomf franquista contra la República significà l'inici d'un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques individuals i nacionals. Des del mateix any 1939 la llengua catalana va ser eliminada de l'activitat pública, es van tancar les editorials i es va prohibir l'edició en català.
Només molt a poc a poc, a mesura que el règim va necessitar rentar-se la cara dictatorial en benefici de les noves aliances internacionals, va afluixar gradualment la persecució del català, del basc i del gallec, i va permetre la creació d'editorials i una progressiva major normalització de les publicacions.
Biografia de Mercè Rodoreda
Va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. S'interessà per les lletres i molt jove començà a col·laborar amb articles i contes en les pàgines de diverses publicacions. L'any 1939 s'exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions.
Ben entrada la dècada dels 70 tornarà al seu país i veurà reconeguda la seva obra.
Característiques de la seva Obra
L'obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges; una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme: les flors, els arbres... La seva producció literària es pot diferenciar en tres etapes.
Primera etapa: Els anys d'aprenentatge
La primera etapa engloba els seus anys d'aprenentatge. Escriu Aloma, una novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida —l'Aloma— i un home ja gran i amb experiència —en Robert.
Segona etapa: Maduresa i consolidació
La segona etapa comença amb la publicació de Vint-i-dos contes, històries d'amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes.
A La plaça del Diamant, es narra la història de la Natàlia durant la preguerra, la guerra i la postguerra. La novel·la destaca pel caràcter de confessió i de sinceritat que dóna l'ús del monòleg interior, i pel simbolisme a l'hora de posar noms als seus personatges.
Tercera etapa: Plenitud i vellesa
L'última etapa, i la més reconeguda, pertany al seu període de vellesa. Comença amb La meva Cristina i altres contes, però la que més destaca és Mirall trencat.
L'obra narra la història tràgica d'una família i aborda tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort. El pessimisme domina l'obra, impregnada pel pas destructiu del temps. A diferència de les novel·les anteriors, aquesta obra utilitza la veu d'un narrador omniscient.