Mercè Rodoreda, Enric Valor, Quim Monzó y la narrativa valenciana: del exilio a la actualidad
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda està vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure.
Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. La seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, encara que l'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.
La guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard.
La plaça del Diamant no té res a veure amb l'exili, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari.
Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular. L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit.
Va optar per escriure La plaça del Diamant: una opció literària que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa.
A causa de l'exili, va emprar la llibertat d'alterar el concepte de la família i de la maternitat.
Enric Valor
La producció literària d'Enric Valor consta de les rondalles valencianes i de cinc novel·les i alguns relats breus.
Estil i tècnica narrativa
Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. El lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrat, que inclou les peculiaritats valencianes.
Les seues rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral, distint de les rondalles tradicionals.
Els relats breus destaquen per la riquesa de la llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.
La novel·lística
En la novel·lística és on més clarament aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. En les seues novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure. Usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector.
El seu espai literari és Cassana, amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya, però l'espai i el temps no s'esgoten en concreció geogràfica o cronològica. Segons Vicent Escrivà: «Valor es constitueix literalment, i sense exageracions; és per això que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics».
Enric Valor és l'home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua.
Context sociopolític: des de la posguerra fins als anys 70
La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. No hi havia llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió. La cultura valenciana va patir un procés castellanitzador. Els escriptors van patir depuracions professionals o penes de presó.
Franco va tallar l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil, i els que començaren a escriure a partir de 1939 es trobaren en un panorama desolador. Això féu que la producció narrativa es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals: només es publicaren nou novel·les que responien al model del realisme del segle XIX.
Als anys seixanta, el franquisme hagué d'acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural. Fins a la fi de la dècada dels seixanta, els nostres narradors conrearen la novel·la psicològica i realista, amb una constant referència a la Guerra Civil.
Quim Monzó
Quim Monzó és autor d'uns quants llibres de contes, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència la tenim en Vuitanta-sis contes.
Rigor formal i estil
La seua lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. La seua prosa no tendeix a l'ornament ni a la retòrica: cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Temàtica
- Els conflictes sentimentals: els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica. Opta per una mirada violenta i seca, i narra els trasbalsos del sexe i l'amor amb fredor.
- La vida urbana: la narració esdevé una guia contemporània de la vida exasperada d'una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris queden reproduïts en els personatges de Monzó.
- La faula moral: els seus contes admeten diverses lectures, perquè Quim Monzó ha tingut prou respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.
Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat
Al principi de la dècada dels 70, la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat, però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conéixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama començà a canviar. Aparegueren la novel·la del canvi i la novel·la realista evolucionada.
La novel·la del canvi
La novel·la del canvi alterà la norma narrativa mitjançant la manipulació del codi textual (així introduïa el lector dins del text) i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent, que van ser:
- La crítica política i l'exigència de llibertat.
- La defensa de l'homosexualitat.
- La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social.
- El desig de modernitat i d'universalisme.
La novel·la realista evolucionada
Els narradors van optar per aprofundir en el llegat del realisme, narrant històries per a un públic lector normal. En aquest grup trobem sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda. La recuperació de la infantesa té també com a objectiu recuperar l'idioma.
Factors que van configurar la narrativa valenciana
- La introducció del valencià en l'ensenyament reglat.
- La tendència a la normalització de l'idioma.
- El coneixement mutu dels escriptors del nostre domini lingüístic.
- La tendència a la professionalització dels escriptors.
Nous períodes: la novel·la històrica i altres gèneres
Amb la novel·la històrica de Josep Lozano i la de Joan F. Mira s'inicià un nou període caracteritzat per:
- La liquidació de les novel·les del canvi.
- La continuació del model evolucionat del realisme.
- La publicació de la novel·la històrica, la novel·la negra o la novel·la eròtica.