Miquel Martí i Pol i la renovació teatral catalana: poesia social y teatro de la postguerra
La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que hi va haver de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple que va contraure cap al 1970 i que des d'aleshores li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat.
Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s'inclouen de ple en el corrent que s'ha anomenat del realisme històric. Martí i Pol hi descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com l'inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà, d'una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, a vegades amb noms i cognoms, que formen «la seva gent», és una de les característiques més originals d'aquesta poesia, expressada amb un llenguatge directe i assequible.
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70
Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure absolutament desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu i nord-americà fins al final de la Segona Guerra Mundial. A partir del 1946, el teatre català va reprendre les seves activitats en règim professional i de forma pública, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori d'anteguerra.
Josep Maria de Sagarra va procurar plantejar a La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948) conflictes actuals d'índole moral, en què la guerra europea té un paper determinant com a desencadenant del desenvolupament psicològic dels personatges. La proposta de renovació de Sagarra va ser desestimada per la crítica i el públic, i es va veure obligat a tornar a les formes dramàtiques del passat, als poemes dramàtics i a les comèdies de costums.