Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés: poesia catalana i valenciana del segle XX

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és conegut sobretot per la seva poesia i va ser un escriptor autodidacta la formació del qual va estar condicionada per treballar de jove en una fàbrica. Als disset anys li van detectar tuberculosi pulmonar, gràcies a la qual cosa va poder llegir abundosament. Malgrat els poemes inicials (Paraules al vent, Quinze poemes, El fugitiu), l'evolució de la seva obra es pot dividir en dos grans períodes.

Primer període: poesia social

En un primer període (finals dels 50 i principis dels 70) escriu una poesia social caracteritzada per un llenguatge directe, senzill i narratiu, amb actitud de defensa, de compromís i de denúncia, on s'acosta a la realitat quotidiana. D'aquí destaquen "El poble" i "La fàbrica".

Segon període: la poesia íntima i simbòlica

El segon període parteix de la declaració de l'esclerosi múltiple (1973) i és per això que en aquests poemes reflexiona sobre la seva situació personal, posant-se a ell mateix com a protagonista. Ho realitza de manera més íntima i simbòlica, sense deixar l'estil narratiu i senzill. Cal destacar que la poesia esdevé la finestra (símbol) que comunica el món interior amb l'exterior.

Dins d'aquest període diferenciem dues etapes:

• Etapa de plenitud i maduresa: combina dos pols temàtics: el descobriment de la malaltia, que el porta a una crisi personal, i el goig de viure, evocant l'amor i l'erotisme. D'aquí destaquen La pell de violí i Estimada Marta.
• Etapa de l'acceptació de la vellesa: fonamentada en la memòria i en la poesia, amb obres com Llibre d'absències.

Per concloure, la poesia de Miquel Martí i Pol es caracteritza per un estil poètic transparent i entenedor, de temàtica fortament vital, que va tenir una gran difusió gràcies a Lluís Llach, entre altres, que va musicar nombrosos poemes.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés, nascut a Burjassot el 1924, és el poeta més gran des del segle XV al País Valencià. Durant la joventut va esclatar la Guerra Civil, on els horrors de la guerra, les privacions i la mort es veuran reflectits en els seus poemes. Estellés va viure la postguerra de manera més traumàtica que la guerra, a la qual qualificarà com "un temps sinistre, tenebrós".

L'extensa obra literària de l'autor va començar a publicar-se a partir dels anys 50, però només quatre llibres: Ciutat a cau d'orella, La nit, Donzell amarg i L'amant de tota la vida; va ser a partir dels 70 quan publica la resta de la seva producció. Aquesta reincorporació va tenir més èxit, ja que els seus poemes reforçaven la represa cultural del moment.

Característiques de la seva producció poètica

Pel que fa a les característiques de la seva producció poètica, Estellés utilitza un llenguatge més directe i senzill, ric en adjectius i basat en el registre col·loquial, on mostra la realitat quotidiana pròpia de la postguerra. A més a més, fa referència a autors clàssics com Ausiàs March o Roís de Corella, utilitzant la intertextualitat. És un autor que barreja tant estils i registres com tradicions i estètiques.

Temàtica

Pel que fa a la temàtica, combina diversos àmbits:

• Poesia amorosa: mescla fidelitat i sentiment amb erotisme i vivència personal en un moment de repressió.
• Poesia cívica: Estellés es compromet amb la realitat del seu país.
• Poesia quotidiana: planteja l'hedonisme combinat amb el caos i la misèria de la postguerra.

Per concloure, la poesia d'Estellés es tracta d'una crònica d'un temps de crisi, on destaca l'obra Llibre de meravelles, i és un autor absolutament representatiu de la postguerra.