El Modernisme català: moviment, autors i obres clau
Modernisme català
El Modernisme és un moviment que a Europa es predomina entre els segles XIX i XX. Hi va haver una obsessió per marcar distàncies amb el passat, cremar etapes i mirar el futur. El segle XX va suposar una celebració constant de la novetat.
Els modernistes consideraven que la Renaixença era un error i hi va haver un trencament entre la burgesia i els artistes. Aquest moviment va començar amb la publicació de la revista L'Avenç el 1881, i en ell apareixen el guió i el cinema.
El modernisme català és un moviment decoratiu, vistós i espectacular. Va ser antiburgès i va tenir relació amb els moviments d'esquerra i catalanistes.
Tendències
- Regeneracionisme: volia començar de nou la societat. Representant: Jaume Brossa.
- Esteticisme: volia modificar la societat. Representant: Santiago Rusiñol.
Etapes del modernisme català
- 1892-1900: etapa més combativa, amb 4 revistes.
- 1900-1911: etapa més literària i menys ideològica. Revista Juventut.
Models i figures del modernisme
Nietzsche i Ibsen eren els principals models del simbolisme. Va néixer la figura del bohemi, un personatge antiburgès que vivia al marge de la societat. Es dividia en dos tipus: el bohemi negre, que estava en contra de tot (extremistes), i el bohemi daurat.
Novel·la modernista
La novel·la modernista s'inicia amb Els sots feréstecs (1901) i acaba amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912).
Teatre modernista
El teatre modernista està marcat per dos autors: Maeterlinck, que representa el simbolisme, i Ibsen, que escriu un teatre de denúncia.
Es van marcar dues tendències del teatre modernista català: la decadentista o simbolista i la ideològica, amb personatges contraposats que expressen idees. L'escola major eren conservadors, amb poques innovacions, i no són modernistes del tot. A partir de 1906 es van apropar al Noucentisme.
Figures destacades
Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)
Víctor Català és un pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una gran novel·lista del Modernisme, autodidacta i propietària rural. Des de petita es va dedicar a l'escriptura i a la pintura. Va triar aquest pseudònim masculí perquè volia mantenir la seva identitat en secret i no volia escriure com les altres dones. Va morir d'una malaltia.
La seva obra més important del Modernisme és Solitud, publicada per fragments a L'Avenç, que té connotacions simbòliques i un llenguatge rural i barroc.
Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona el 1861. Volia ser artista, però la seva família no l'ho va permetre. Quan va morir la seva àvia, va deixar-ho tot i es va dedicar només a la pintura. Va ser un dels bohemis daurats i rebia diners de la fàbrica familiar.
En les seves cròniques escriu sobre diferents tipus d'artistes. Quan va marxar a París va pintar La morfina, ja que tenia problemes amb l'alcohol i la morfina. Més endavant es va acostar al teatre, escrivint obres humorístiques i costumistes, i poc després es va dedicar a la novel·la humorística.