Modernisme català: moviment cultural, poesia, narrativa i teatre
Varietats lingüístiques
Una varietat lingüística és el conjunt de formes lingüístiques que tria un parlant en un context determinat d’entre les possibilitats que li ofereix la llengua. Varietats estructurals:
Varietats estructurals
- Geogràfiques o diatòpiques
- Històriques o diacròniques
Varietats d’ús
- Socials o diastràtiques: edat, nivell sociocultural i entorn en el qual viu
- Funcionals o diafàsiques: situació
Un dialecte és la forma que adopta la llengua en cadascun dels territoris on es parla.
El Modernisme
El modernisme és un moviment cultural nascut a finals del segle XIX que pretenia actualitzar les formes de creació artística.
L’objectiu d’aquest moviment va ser superar l’endarreriment cultural i potenciar una cultura europea, moderna i avançada en totes les manifestacions artístiques.
Corrents ideològics
- Esteticisme: l’autor s’allunya de la societat en la qual viu perquè es considera superior i rebutja la mercantilització de l’art.
- Regeneracionisme: l’autor es compromet amb la societat amb la voluntat de canviar-la.
La poesia modernista
- Simbolisme: consisteix en la descripció del món contrària a la realitat, basada en la imaginació, la intuïció i l’evocació del poeta.
- Parnassianisme: es basa en la preocupació per la bellesa de la forma pura del poema.
- Decadentisme: es tracta de la recerca d’ambients i llocs degradats.
- Prerafaelitisme: es tracta de la renúncia a la quotidianitat de la vida industrial.
Autors destacats
- Joan Maragall: poeta més representatiu del modernisme. Va introduir una nova visió de la poesia que es basava en la sinceritat i l’espontaneïtat expressiva i en la qual s’utilitzava un llenguatge senzill. Maragall anomenava aquest estil «teoria de la paraula viva».
- Generació del 1909: Miquel Duran de València i Josep Maria Bayarri.
- Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
La narrativa modernista
Manifesta un simbolisme que reflectia la tensió entre l’individu i l’ambient que l’envoltava.
- Autors més representatius: Víctor Català, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana.
Models
:
-Decadentista. De manera semblant a la poesía, recull al gust per la lletjor i pels temes . escabrosos
-Ruralista: fou l’aportacio mes singular dels modernistes. La vida en el camp representava tots els elementsnegatius e irracional de la naturalesa que intentaven anular la llibertat de l’individu
-Costumista: Usava les ambientacions dels quadres de costums, basats en la realitat . . quotidiana i amb molt de detallsime
·El teatre modernista: introduia les noves propostes europees i acostava al gran public els autors classics i els contemporanis europeus
-Teatre simbolista:estaba vinculat a l’esteticisme i tenia la influencia del belga Maurice Maeterlinck. La força de les paraules era mes important que l’accio. Adria Gual i Santiago Rusiñol.
-Teatre d’idees: Estava relacionat amd el regeneracionisme. Herik Ibsen. Pretenia transformar la societat a través d’obres de denuncia. Ignaci Iglesias i Joan Puig Ferreter