El Modernisme català: poesia i narrativa de Joan Maragall i els seus contemporanis
El modernisme és un moviment cultural que es va desenvolupar a Europa durant l'última dècada del segle XIX i la primera del segle XX. A Catalunya, la nova generació d'artistes i d'intel·lectuals reacciona contra el moviment cultural de la Renaixença. Els autors eren coneguts amb el nom de modernistes, que criticaven el culte excessiu dels renaixentistes a l'Edat Mitjana, un conservadorisme ideològic i el seu localisme. Els modernistes es van voler alinear amb l'actualitat de l'Europa literària. Van traduir al català els principals escriptors del moment i, al seu costat, els clàssics, ja que per a ells la literatura catalana no podia ser autònoma sinó arrenglerant-se amb l'avantguarda intel·lectual europea.
La poesia modernista: Joan Maragall
Els poetes modernistes es van oposar a la poesia cultivada durant la Renaixença. La figura més destacada de la poesia modernista va ser Joan Maragall, entorn del qual va sorgir un grup de seguidors. Maragall va obrir la nostra literatura als corrents intel·lectuals europeus del moment, va llegir i va traduir autors en què confluïen interessos estètics molt diversos.
La seva poesia, feta a través de la natura, es basava en l'expressió senzilla d'experiències o sensacions reals. Cal afegir-hi els articles publicats a la premsa de l'època, que constitueixen una part important de la seva obra i en els quals l'autor va combatre el conformisme i la mediocritat de la societat, i hi va difondre una ideologia cosmopolita i moderna.
La narrativa modernista
Al final del segle XIX, la novel·la realista entra en crisi a Europa: es deixa de creure en la capacitat que té d'analitzar i descriure la realitat quotidiana. La novel·la modernista volia reflectir la realitat a través de l'emoció que l'artista havia viscut i que li permetia superar les aparences de la realitat externa. El ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa per a suggerir al lector ambients i atmosferes. Mitjançant el símbol, l'artista intentarà transcendir la realitat i captar-ne l'essència.
Els autors modernistes van incorporar alguns elements naturalistes, com ara la influència del medi en l'ésser humà, que es tradueix en una lluita entre l'individu i les forces destructives de la natura.
Autors més destacats
- Víctor Català
- Raimon Casellas
- Prudenci Bertrana
- Santiago Rusiñol
- Josep Pous i Pagès
Tres novel·les modernistes
Solitud, de Víctor Català. Drama interior d'una dona, Mila, que conviu insatisfeta amb el marit, a qui ha de seguir a una muntanya solitària i esquerpa.
Josafat, de Prudenci Bertrana. Relació entre el campaner Josafat i una prostituta.
La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès. Plasma les teories individualistes del Modernisme i tanca, el 1912, la narrativa d'aquest moviment.