Moviments Literaris i Evolució Cultural als Països Catalans: Tradició, Avantguarda i Postguerra
Corrents Poètics i Literaris del Segle XX
Tradició simbòlica: Tancar-se en un món interior i s'allunya de la realitat que l'envolta. Hi predominen els símbols i referències mitològiques. Autors destacats: Carles Riba, Salvador Espriu, Xavier Casp i Joan Valls. Salvador Espriu és ben conegut per les seues reflexions sobre la mort i la interiorització d'una realitat angoixosa.
Avantguarda: Centrada en la formalitat i la recerca de recursos expressius amb l'anomenada antipoesia i poesia visual. Joan Brossa destaca pels seus tocs surrealistes, en què l'associació entre imatges i objectes no s'estableix segons les regles convencionals.
Realista: Expressar la quotidianitat amb un to més reivindicatiu, tant de recuperació cultural i nacional com en contra del franquisme. Es defensa la utilització d'una llengua viva, directa, comunicativa i entenedora per a la immensa majoria. Pere Quart, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol van mostrar el seu compromís amb la classe obrera i amb Catalunya amb obres com El poble o La fàbrica.
El Noucentisme: Classicisme i Normalització Lingüística
El Noucentisme va ser un moviment cultural, però també de significació política. Apareix amb la creació de Solidaritat Catalana el 1906 i finalitza amb el cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923. Volia un retorn al classicisme amb la recuperació de valors com l'ordre, la mesura i la raó.
Apareixen institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, les Normes Ortogràfiques, la Gramàtica Catalana i el Diccionari General. Tot això gràcies a Pompeu Fabra. Figures clau: Josep Carner, Pompeu Fabra, Carles Riba i Eugeni d'Ors.
La poesia va ser el gènere més conreat perquè permetia un treball més formal i lingüístic, amb l'objectiu de fer una fixació lingüística i un ideari estètic.
L'Avantguardisme i Autors Valencians
L'avantguardisme es diferencia del noucentisme perquè era un moviment que volia la ruptura amb la tradició i amb tot allò establert:
- L'ús de versos de mètrica i rima lliure.
- Renovació de la metàfora i d'un lèxic futurista.
- Foment del cal·ligrama.
Altresautors rellevants: Maximilià Thous, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Soler i Godes.
La Literatura de Postguerra i la Novel·la Psicològica
En la postguerra, el valencià va patir repressió i censura. Per això, molts literats catalans i valencians van exiliar-se a altres països com França o Mèxic, i les seues obres van circular clandestinament.
En comptes de descriure la realitat, el que fan és descriure l'interior de les persones per influència de la psicoanàlisi. Les novel·les psicològiques destaquen per una anàlisi minuciosa de la personalitat dels personatges, per la utilització de símbols i per una reflexió sobre el pas del temps.
Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga en són exemples clars. Enric Valor va destacar per la seua recopilació de les famoses Rondalles valencianes, que han permés descriure els paisatges valencians, personatges populars i fantàstics, i recuperar la riquesa del nostre vocabulari.
En gramàtica, va contribuir a normalitzar i normativitzar el valencià amb obres com La flexió verbal, Curs mitjà de gramàtica catalana i Millorem el llenguatge. Destaquen obres seues com: L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant.