Naixement de la prosa literària catalana: Ramon Llull i la prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Naixement de la prosa literària

Durant l'època medieval no hi havia més «norma» que la llatina. És a dir, els qui sabien llegir i escriure ho feien en llatí. Ramon Llull eleva el català a la categoria de llengua de cultura i és considerat el creador del català literari.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

A l'Edat Mitjana els termes literaris que predominen són Déu (religió) i el rei (nació). Hi ha més literatura religiosa que profana.

Religiositat, moralització i didactisme són aspectes diferents que es solen donar barrejats en la prosa medieval:

• La religiositat és el sentiment de devoció a la divinitat.
• La moralització és l'orientació de l'opinió i la conducta segons els valors ètics del cristianisme.
• El didactisme és allò que fa comprensibles els valors ètics i morals.

Els gèneres i recursos

Hi ha 4 gèneres didàctics:

• Faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
• L'exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
• El sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
• El poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes doctrinals i morals.

També s'utilitzaven recursos retòrics per captar l'atenció (interrogació retòrica, la sentència, la lliçó moral i la gradació) i per facilitar la memorització (anàfores, bimembracions, paral·lelismes, enumeracions i rimes).

• Gradació: enumeració en la qual no es pot alterar l'ordre, ha de ser progressiva.
• Sentència: pensament profund expressat amb poques paraules; és una gran veritat.
• Lliçó moral: ensenyament que es pot extreure d'una història amb finalitat didàctica o moralitzadora.
• Antítesi: oposició dins de la mateixa frase de dues paraules o grups de paraules de sentit contrari.
• Paradoxa: presentació d'una veritat sota una aparença contradictòria o absurda.

Ramon Llull

És un gran de la literatura catalana i de la culta europea. Va ser qui va crear el català literari i el primer escriptor en llengua catalana.

• Naixement: va néixer a Palma l'any 1232.
• Vida cortesana: va ser senescal a la cort de Jaume II de Mallorca. Estava casat i tenia dos fills; en aquesta etapa es va dedicar a la prosa amorosa de tradició trobadoresca.
• Conversió: als 40 anys se li va aparèixer cinc vegades Déu a la creu dient-li que abandonés tot i es dediqués a una vida espiritual en la qual treballés de missioner en terres infidels, que fes un llibre per a la conversió d'infidels i, finalment, que creés escoles de llengües orientals.
• Preparació: Llull, decidit, va estar durant 9 anys preparant-se intel·lectualment a l'illa; va aprendre llatí, àrab i formació filosòfica.
• Puig de Randa: una vegada preparat es va retirar al Puig de Randa per meditar, on per segona vegada va tenir una il·luminació divina que l'inspirà en el seu art; pensava que Déu li havia manat ensenyar la fe cristiana.
• Miramar: quan el rei Jaume heretà la corona li concedí a Llull Miramar, un col·legi de llengües orientals perquè els frares franciscans aprenguessin àrab i fossin missioners.
• Reconeixement: més tard li van donar el títol de mestre en arts a la Universitat de París.
• Final: va predicar en terres infidels i més tard va morir.

Llengües

Va escriure en:

• Català (perquè era la seva llengua),
• Àrab (llengua dels infidels),
• Llatí (llengua de cultura),
• Occità (llengua de la poesia trobadoresca).