Narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: autors i tendències
Narrativa dels anys 70 a l'actualitat
1. Els anys 70
El 1971 Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells batejaren com a «Generació literària dels 70» un grup d'escriptors que publicaren la seua obra en un moment en què el realisme històric havia entrat en crisi. La ficció hi funciona com una manera de posar en joc la memòria o d'il·lustrar un sentiment de la vida en forma d'experimentalisme narratiu.
Moltes novel·les tenen un caràcter de crònica generacional, seguint el model que va establir Terenci Moix amb el tema de la fugida com a reacció de l'opressió familiar i/o política. «Oferiu flors als rebels que fracassaren» (Oriol Pi) o «Ramona, adéu» (Montserrat Roig) són bons exemples d'aquest estil.
El cicle es tanca, a partir de l'any 1975, amb una sèrie de novel·les en què els personatges retornen (Ramona Rosbif o Josep Piera). L'autor més important nascut és Joan F. Mira, que va publicar la primera novel·la «El bou de foc» (1974), un dels títols fundacionals del ressorgiment de la novel·lística al País Valencià, i que ha completat amb diverses obres fins arribar a l'ambiciosa trilogia sobre la ciutat de València.
2. Des dels anys 80 fins a l'actualitat
El final de la dictadura i l'arribada de la democràcia han permés que la literatura catalana haja gaudit d'un cert suport institucional, amb l'oficialitat de la llengua i la introducció del seu ensenyament en l'escola. En aquesta dècada es van reivindicar autors que havien estat relativament marginats, com Pere Calders, l'obra del qual va començar a arribar a un públic més ampli després que el grup Dagoll Dagom la adaptara al teatre el 1978.
És el mateix any de l'aparició d'un llibre de contes que va marcar una nova etapa per a la literatura catalana: «Uf, va dir ell», de Quim Monzó, que va iniciar un camí continuat per altres escriptors.
Línies de la narrativa actual
En la narrativa actual podem detectar diferents línies:
- Narrativa urbana i experimental: Quim Monzó és el màxim representant, amb influències de Cortázar, Coover o Carver.
- Memòria col·lectiva en l'ambient rural: exploració dels mecanismes col·lectius de la memòria. Autors destacats: Jesús Moncada i Maria Barbal.
- Novel·la històrica: recrea el passat medieval fins a la història de la transició, amb Vicenç Villatoro o Josep Lozano com a representants.
- Novel·la simbòlica o filosòfica: Antoni Marí, Maria Mercè Marçal i Ignasi Mora destaquen en aquesta línia.
- Novel·la de gènere: considerada un mitjà per arribar a un públic més ampli (Ferran Torrent).
Altres novel·listes imprescindibles
Miquel de Palol i Jaume Cabré són altres novel·listes imprescindibles de la literatura catalana contemporània.