Narrativa catalana del franquisme: Enric Valor, Mercè Rodoreda y Quim Monzó

1. Context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70

Amb la victòria del general Franco, molts escriptors es van veure forçats a exiliar-se. A l'interior, es va imposar el silenci dels que s'hi van quedar, sota una doble censura: temàtica i lingüística. A l'exterior, més de mig milió de persones (intel·lectuals, literats, artistes) van abandonar el país.

No va ser el gènere literari més conreat: resultava més viable publicar i escriure poesia. La narrativa catalana va patir una etapa de silenci per diverses causes:

• La vigilància de la censura.
• L'exili d'escriptors.
• La desconfiança i el desconeixement dels gustos del públic.
• La carestia de les edicions.
• La precarietat econòmica general.

Durant els anys 40, només els premis literaris van pal·liar una mica aquesta situació. Els guardons econòmics van incentivar la creació, com el Premi Joanot Martorell a Barcelona (1946). Es produeix el resorgiment valencià. A principis dels 60 es publiquen algunes novel·les dels exiliats. La Generació dels 70 incorpora ingredients de l'experimentalisme narratiu i apareixen narradors que produeixen obres de denúncia social.

Tendències de la narrativa durant el franquisme

• Novel·la psicològica
• Novel·la realista
• Novel·la fantàstica
• Novel·la de la imaginació i de l'absurd
• Novel·la experimental

2. Enric Valor

Enric Valor i Vives va ser escriptor i gramàtic. Coneix i assumeix la lluita de les classes obreres rurals empobrides i enriquides.

Com a rondallista

Comença a recopilar i reelaborar rondalles, publicades entre 1950 i 1958 a l'Editorial Torre. Ha recopilat trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Abunden tres tipus d'històries: meravelloses, d'animals i costumistes.

Com a novel·lista

Comença a publicar a partir de 1975, una vegada que havia mort Franco. Presenta un desfasament formal en la concepció narrativa: s'hi adscriu al realisme tradicional amb arrels en el segle XIX i escriu la crònica del període històric que va viure. Amb la novel·la Sense la terra promesa comença la trilogia del cicle de Cassana, amb Temps de batuda i Enllà de l'horitzó.

Enric Valor ha creat un registre literari ric, ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua, representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil i alçà la seua veu des de l'exili interior.

3. Mercè Rodoreda

Barcelona, 1908-1983. Va ser criada en un ambient on la literatura, el teatre i la música estaven presents. El seu avi li va imbuir l'estima per la cultura i la llengua catalana. Es va casar amb un oncle seu, 14 anys major que ella, que havia tornat d'Argentina.

Durant la Guerra va donar suport a la República amb els seus escrits. A principis de 1939 s'exilia fins a 1972. Se'n va anar cap a França en un bibliobús de la Generalitat de Catalunya.

Durant l'exili inicia un període de tristesa, dolor i pessimisme, que plasma en una obra d'òptims resultats literaris. És una novel·la psicològica i costumista que centra la història en el personatge femení. La protagonista conta la seua vida en un llarg monòleg interior dirigit a un receptor imaginari.

En l'obra de postguerra construeix un món narratiu original i de gran qualitat literària, presentant el relat entre l'intimisme i el misteri psicologista. Són constants les anàlisis psicològiques que versen sobre:

• Les dificultats en les relacions humanes.
• La relació d'oposició entre els dos sexes.
• La reflexió sobre el pas del temps.
• La reflexió sobre la vellesa i la mort.

4. Quim Monzó

Quim Monzó és un dels escriptors actuals més traduïts i reconeguts de les nostres lletres. Els gèneres que més ha conreat són el conte i l'article periodístic.

Les narracions curtes són reflex de la societat actual i destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana. Incita el lector a reflexionar sobre:

• La societat consumista actual.
• La manca de valors.
• Les manies i paranoies urbanes.
• La tirania de les màquines.

Ho fa usant un humor negre, com a al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de sentit i de coherència: solitud, desesperança, avorriment. Predomina la ironia i la paròdia, amb l'humor i el sarcasme com a eines principals.

Temes de la realitat quotidiana

Sexe, política, ordre, malaltia, repetició, família, veritat, absurd, amor, informació.

Ens convida a contemplar i reflexionar sobre un món particular que no deixa indiferent cap lector. És un escriptor per a lectors intel·ligents.