La Narrativa Cavalleresca i els Llibres de Cavalleria a la Literatura Medieval
Narrativa cavalleresca
La figura del cavaller
La base de l'estament nobiliari són els cavallers, un híbrid de classe social privilegiada i d'institució paramilitar. El cavaller, després d'un aprenentatge en el domini de les armes i del cavall, es converteix en un professional que té com a obligació primordial servir militarment un senyor. Tenen una sèrie de privilegis: els de la Corona d'Aragó estaven exempts de diversos impostos, els seus béns es mantenien sota la protecció reial, no podien ser empresonats per deutes i no podien ser jutjats sinó per tribunals reials.
Naixerà una literatura que tindrà com a principal objectiu reflectir i defensar el pensament i l'actuació dels cavallers: els llibres de cavalleria. Aquests reflectien la societat feudal i un model de cavaller que es va establir.
El públic va anar evolucionant: en va minvar el nombre d'analfabets, els lectors ja no són només nobles sinó burgesos, amb preferència per espais coneguts i accions creïbles (versemblants). En la novel·la cavalleresca els protagonistes continuen sent cavallers, però més reals: usen més l'astúcia que la força i les obres estan escrites en prosa.
Narrativa de cavalleries i narrativa cavalleresca
La narrativa de cavalleries naix al nord de França. La font de la novel·la de cavalleries la trobem en les recreacions dels antics mites cèltics, coneguts com a Matèria de Bretanya: novel·les escrites originàriament en francès.
La narrativa de cavalleries tenia les característiques següents:
- La temàtica és una barreja d'aventures militars, religiositat i relacions amoroses.
- Apareixen geografies fantàstiques plenes d'elements meravellosos.
- Els relats se situen en èpoques remotes.
- El cavaller té unes qualitats sobrehumanes que el situen per damunt de la resta dels mortals.
Característiques de la narrativa cavalleresca
- La versemblança és la principal característica.
- Els espais geogràfics són reals, concrets i coneguts: Europa i la Mediterrània.
- El temps és present o un passat immediat i recent.
- Els herois no són sobrehumans, sinó que vencen per la seua força, valor i astúcia.
- La major part dels relats en català cal adscriure'ls a la narrativa cavalleresca. És el cas de la Història de Jacob Xalabín, el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc.
- Aquesta literatura s'enfonsa ràpidament amb la publicació del Quixot el 1605 i el 1615.
Curial e Güelfa
Tracta de com el jove Curial entra a la cort del Marquès de Montferrat i rep l'educació pròpia d'un cavaller. Güelfa és la germana del Marquès, una viuda de quinze anys que decideix ajudar-lo i després s'enamora d'ell. Per consolidar aquest amor, Curial ha d'aconseguir honor i fama de bon cavaller, per la qual cosa ha d'iniciar una sèrie de combats cavallerescos.
El protagonista ja no és un heroi amb actuacions sobrehumanes, sinó que actua dins dels límits humans.