La narrativa modernista catalana: característiques, corrents i obres cabdals

Trets i característiques de la narrativa modernista

Dotat d'una gran intel·ligència o per una sensibilitat especial que li permet analitzar la realitat des de la lucidesa:

• Integració de les arts i prosa poètica: La voluntat d’integrar les diferents manifestacions artístiques dóna lloc a l’eclosió d’un estil narratiu nou que es manifesta amb l’aparició de la prosa poètica. Si fins aleshores hi havia hagut una frontera clara entre el discurs narratiu, que tendia a ser denotatiu, i el discurs poètic, que tendia a ser connotatiu, la proposta del Modernisme és integrar-los en un de sol.
• Profunditat psicològica i subjectivitat: L’escriptor analitza els personatges des de la profunditat psicològica. El narrador dóna una visió subjectiva dels conflictes que viuen els personatges i dels ambients en què estan immersos. Les situacions que es plantegen estan totalment condicionades a l’estat anímic dels protagonistes.
• Simbolisme i personificació: El simbolisme és un recurs molt emprat per anomenar els personatges, certs objectes o elements del paisatge. Mitjançant la personificació, els éssers inanimats poden cobrar vida i influir directament en l’acció.
• Sensorialitat i impressionisme: L’obra es configura a partir de descripcions visuals i imatges molt suggeridores i sensorials on es mesclen sensacions auditives, visuals, tàctils, etc. S’intenta imitar, així, la tècnica de l’impressionisme pictòric aplicada a l’escriptura literària.
• L'estil mascle o ferreny: Consisteix en la reproducció expressiva del llenguatge rural mitjançant frases fetes, col·loquialismes i dialectalismes propis de la terra.

Corrents literaris de la narrativa modernista

Dins la narrativa modernista catalana podem distingir principalment dos grans corrents literaris:

1. La novel·la decadentista

L’escriptor se centra en la descripció de personatges inadaptats, marginals i amb greus problemes psicològics, amb l'objectiu d’escandalitzar a través de la lletjor, l’erotisme, les obsessions i el pecat; però, alhora, ho fa amb un to marcadament líric i carregat de sensualitat.

Aquest corrent va tenir en Oscar Wilde i Gabriele D’Annunzio les figures europees més representatives. A la literatura catalana destaquen:

• Josafat (1906), de Prudenci Bertrana: L'exemple més significatiu del decadentisme català.
• Camí de llum (1909), de Miquel de Palol: Relata el viatge d’un pare i la seva filla tuberculosa a la recerca de la salut. Les relacions afectives dels personatges, de caràcter quasi incestuós, sumades als seus estats anímics, confereixen a l’obra un intens lirisme.

2. La novel·la rural

L’escriptor centra l’acció del seu relat en el medi rural. Els personatges que envolten el protagonista solen ser pagesos fortament condicionats per una naturalesa salvatge i per la duresa del treball, esclaus dels instints primaris i incapaços de modificar les seves condicions de vida. Les circumstàncies adverses d’aquest medi hostil i la mentalitat immobilista o conservadora esdevenen els principals obstacles als quals s’ha d’enfrontar l’heroi modernista.

Obres representatives de la novel·la rural

• Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas: Narra la història del mossèn Llàtzer, enviat a una parròquia aïllada entre valls inhòspites. El capellà fracassa estrepitosament davant la ignorància, l’estupidesa i la falta de voluntat dels pagesos, els quals són retratats com a morts vivents dominats per instints bestials.
• La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912), de Josep Pous i Pagès: Ambientada en un mas pairal d’una família de senyors rurals, relata la trajectòria de Jordi, el segon fill, qui ha estat predestinat a la carrera eclesiàstica per complir una tradició familiar. Mancat de vocació, fuig del seminari encarnant l’arquetip de l’heroi modernista i rebel, enfrontant-se a l'opressió de la tradició rural representada per la tossuderia i l’autoritarisme patern.
• Solitud (1905), de Víctor Català (Caterina Albert): Novel·la cabdal que explora el drama interior i l'aïllament espiritual de la Mila enmig d'una muntanya corprenedora i simbòlica.