Narrativa y Poesía en Catalán: Del Franquismo a la Democracia (Años 70-90)
NARRATIVA 70-ACTUALITAT
L'època que va des dels anys 70 fins als 90 del segle XX començà amb els darrers estertores del franquisme i les primeres passes de la **democràcia**. Aquests canvis van fer possible la **normalització de la producció en català**.
La situació narrativa millorarà i en els anys 70 destacà la **novel·la de tractament**, caracteritzada per la recerca de formes expressives, el predomini d'ambients urbans i el tractament del **mite del viatge** (Ramon Rosbif, Isa tròlec).
Als anys 80 i 90 es reactiva el desig de tornar a les **formes narratives clàssiques** i torna a la narrativa la **narrativa de gènere** (Isabel Clara Simó i Josep Lozano). A més, hi ha un corrent anomenat **«realisme buit»** que retrata la societat burgesa (Quim Monzó).
Avui és difícil explicar el panorama de la narrativa a causa de la quantitat de títols publicats i la coincidència d'autors de **generacions diferents**. No obstant això, ha aparegut una generació d'escriptors nascuts a partir del 1970 que **rebutgen la literatura comercial i convencional**, anomenats **«afterpops»** (Jaume Cabré, Sánchez Piñol).
QUIM MONZÓ
Quim Monzó (1952) ha treballat en diversos oficis: dissenyador gràfic, dibuixant de còmics i, sobretot, escriptor de contes, novel·les i articles periodístics.
La lectura dels seus contes evidencia el **rigor temàtic**, l'**arquitectura de la narració curta** i la **uniformitat de l'estil**. La seua prosa captiva perquè destaca per un **llenguatge narratiu adequat a les necessitats expressives**.
Els seus contes reflecteixen la **societat contemporània** i se centren al voltant dels **conflictes sentimentals** (El perquè de tot plegat, 1993).
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una **guia de la vida contemporània d'una gran ciutat**. La solitud, la desesperança o l'avorriment solen convertir-se en una barreja indefinida de ritual i joc. Són **estratègies per a retratar la bogeria i la desolació** (Guadalajara, 1996).
Un altre grup temàtic és la **faula moral**, relats que exploren l'activitat d'escriure i crear (Uf, va dir ell, 1978). En Mil cretins (2008) hi ha un **canvi de to** on s'hi mostra menys cívic i molt més íntim. Tracta el **dolor de la mort** i, en alguns relats, connecta amb el lector mitjançant un **llenguatge periodístic**.
Així doncs, la temàtica dels seus contes és la **vida quotidiana**. És una **radiografia dels estils de la vida actual**. És un escriptor d'ofici i un dels més originals dels darrers anys.
POESIA POSGUERRA-70
L'acabament de la guerra civil (1939) va significar una nova etapa històrica marcada per la **voluntat política d'acabar amb qualsevol manifestació que no fos en expressió castellana**.
A partir del 1946 es publica alguna obra en català amb permisos oficials. La poesia fou el gènere més dinàmic i ric durant la dictadura, seguint **tres línies bàsiques**:
1. Tradició simbolista
En primer lloc, continuà la **tradició simbolista** amb autors com Carles Riba o Josep Carner. S'hi detecta un deix d'**angoixa i malestar** que deriva cap al conreu d'una poesia marcada per l'**existencialisme**.
2. Avantguardes i surrealisme
Explota la línia de recerca oberta per les **avantguardes**, sobretot pel **surrealisme**. Lluita per sostraure la poesia del reducte minoritari i elitista, mitjançant uns poemes **trencadors**.
3. Realisme
Segueix les línies del **realisme**: obra de denúncia política o protesta social que busca expressar-se en un **llenguatge senzill i planer**.
La poesia dels anys 70
La poesia dels anys 70 es caracteritza per la presència d'una **gran diversitat de tendències o estils**, que potser tenen en comú el seu **rebuig del realisme** de l'etapa anterior. La nova poesia està marcada per una **atenció fonamentalment estètica i formal** i pel seu **afany investigador i innovador**. Destaquen Pere Gimferrer, Jaume Pérez Muntaner, Marc Granell...