La Narrativa de Quim Monzó, la Renovació Teatral i la Gramàtica Catalana
La Narrativa Breu de Quim Monzó
Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. La seua primera novel·la, L'Udell del griso al caire de les clavegueres, es va centrar en una temàtica on es vorà reflectida una societat urbana i va adoptar l'estètica d'alguns autors dels anys 70. Abandonà els plantejaments experimentalistes.
En la seua narrativa es troben dos pols temàtics: la vida quotidiana i la reflexió irònica sobre l'escriptura. A partir de la dècada següent, els seus contes també s'agrupen en dos pols temàtics:
- L'amorosa, en la qual els personatges tenen una relació amb els seus estils de vida.
- La deformació irònica, que fa d'episodis literaris ben coneguts, des de la lectura grotesca del cavall de Troia fins al capgirament de la història de la metamorfosi kafkiana, en què l'insecte es converteix en home.
Quim Monzó, en les seues obres, tracta de fer reflexionar el lector sobre una societat consumista i sense valors morals. En la seua tècnica narrativa utilitza l'humor i la ironia. El llenguatge és clar i directe. En les seues obres es descriu la vida a la gran ciutat i les conseqüències de viure en ella.
La Renovació Teatral (de la Postguerra als Anys 70)
El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins a l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys 50 i 60, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga.
En segon lloc, es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que van afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i interpretatiu. A la fi dels anys 60 hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama teatral: Els Joglars, Dagoll Dagom i Els Comediants, basats en el teatre-festa.
El 1976 van iniciar activitats al Teatre Lliure, independent i universal. El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, que van reivindicar la necessitat d'un teatre actual.
Tipus d'Oracions Coordinades
- Copulatives: i, ni, que
- Disjuntives: o, o bé, o si no
- Distributives: o...o, ara...ara
- Adversatives: però, si no, tanmateix, en canvi, amb tot, no obstant això
- Explicatives: és a dir, això és, o siga
- Il·latives: doncs, per tant, en conseqüència
- Continuatives: a més, i encara, i fins i tot, doncs, d'altra banda
Substitució Pronominal
- CI (Complement Indirecte): li, els
- CD (Complement Directe): el, la, els, les, ho
- Adverbials: en, hi